una fletxa enjegà, de cop a un jove
i a una noia abrusant : per nom Leandre
lo fadrí es deia i la donzella Hero,
ella de Sesto, ell ciutadà d'Abido,
ambdós de cada vila estels esplèndids
ben semblants : tu mateix, si mai hi passes,
contempla en Sesto els murs on llavors Hero
treia el llum fòra per guiâ a Leandre,
i l'estret ressonant d'Abido antiga,
que amor i mort plany de Leandre encara.
Mes ¿com vivint Leandre als murs d'Abido
queia d'Hero a l'amor i ella a amor queia?
Hero xamosa, que obtingué sang noble,
de Cipria era ministra, i innocenta
en un castell lluny de parents vivía
vora del mar; altra regina Cipria,
però entenimentada i pudorosa.
Jamai s'encabía ella a aplecs de dònes
ni a dances de jovent, gracioses, vives,
l'odi esquivant de la fembresca enveja,
que enveja fa a la dòna el sobremèrit.
Prou que a Afrodita festejava sempre
i amb libacions Amor força amoixava
tement la celest mare, i l'arc brunzívol;
mes ni així evita sa arborant sageta.
Ja en ve la festa popular de Cipria,
la que es fa a Sesto a Adonis i Citeres,
i a gom cuiden concorre al sagrat dia
Pàgina:Hero i Leandre (1915).djvu/46
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.