Pàgina:Hero i Leandre (1915).djvu/52

podràs ocultâ el frau afrodisíac
que de la gent la bescantaire llengua
l'obra que algú fa en baix en plaça esbomba.
Mes, diga'm, no m'ocultis nom ni estatge,
que els meus no amagaré : mon nom és Hero,
mon estatge un castell famós, altívol,
on visc només amb ma sirventa sola,
prop vila Sesto, ran l'onaire riba
veí el mar tinc, pel mal voler dels pares,
sens companyes aprop, ni cori-dances
del jovent m'aiden, nit i dia sempre
ventejós bruit de mar ma orella eixorda. —
Tal dit, cobre amb lo vel ses roges galtes
fort vergonyosa; ses paraules repta's.
Leandre, del desig al fibló agre,
las, pensava com vèncê en lluita Eros;
que Eros savi a tot-hom doma amb ses fletxes
i al ferit cura de retop, i a l'home
que el mateix Doma-ho-tot doma, consella;
també ell mateix aida l'ansiós Leandre,
que al poc, trist, amatent, fa de resposta:
— Passaré, oh verge, per ta amor l'aspra ona,
bulli de foc, sia impassable l'ona. —
Atançant-me a ton llit, la corrent ferma
no tem, ni l'avalot del mar horrible,
on, com espòs marí, l'Hel·lespont ràpid
passaré cada nit; que aprop ta vila,
davant mateix, tinc mon castell d'Abidos.