Pàgina:Hero i Leandre (1915).djvu/66

morar en estos llocs, és ben difícil
establir relacions inconegudes!
La llengua dels mortals no res detura
lo que en secret maquines, i en silenci
arreu tot se publica i se bescanta.
Amb tot, siem-nos francs : com t'anomenen?
I ta patria i familia? Jo soc Hero,
d'ínclit renom. Ma casa és torre altíssima.
En ella amb humil serva habito sola
al límit dels sestians, damunt les penyes,
per enemic consell de temuts pares...
Lo mar és lo veí que m'aconhorta:
en lloc de suaus amigues ο gais joves,
sento tot l'any lo ronc brogit de l'ona
monòtona en la penya estabellant-se... —
Res més dir pot : sa faç tota enrogida
de nou al pit acala, l'imprudencia
de sos mots en silenci reprovant-se.
Leandre, en qui ardent fletxa tant s'endinsa,
remei a tal conflicte prou li cerca;
i amor, que fa impossibles i l'hom doma
amb son arc, i és ensems metge que cura,
oportú auxilià amb medi increible
que revela enginyós lo amant d'Abidos:
— Per tu, per tu, ma vida, l'ona ingrata
passaría bullent innavegable.
¿Què són perills i esculls, si no em desvíen
de la cambra nupcial? I ¿què és, si et trobo,