Pàgina:Hero i Leandre (1915).djvu/71

de les Parques la fauç, per far de ditxes.
Era ja nit. Fort huracà es llençava
per les platges i mars, la Mort guiant-lo,
i naus amb naus arramba i les destroça.
L'esperançat Leandre, per reveure
son bé, es capbuça al caos, neda... neda...
i l'ona assalta l'ona, i s'acumula
en ingent munt lo líquid que al cel toca,
o, de l'abisme atret, irat s'hi enxomba.
Creix lo bramul dels vents : la tramontana
mistral, garbí i xaloc sens treva lluiten;
brogit estrepitós la mar atrona.
Quin martiri, Leandre, quin martiri!
Te prega tot sovint, marina Venus;
excels Neptú, l'auxili teu invoca;
ο Atis boreal, tampoc t'oblida.
Ningú el lliurà. No Amor deté les Parques.
Les onades l'assoten impetuoses
i ençà i enllà el capgiren, capolant-lo;
força li manca als peus i l'abandona;
lo seu braç s'encarcara i paralitza;
a dolls l'aigua se n'entra per sa boca,
beu lo líquid amarg a grans glopades,
i, com si en va lluís l'infel estrella,
forta ventada al fi sos raigs eclipsa
amb la vida i l'amor del fel Leandre.
Hero vetlla i escolta : la cor-gela
fatal pressentiment, de mort auguri.