Pàgina:Hero i Leandre (1915).djvu/70

Al clarejar lo jorn, envers Abidos
tornava regalat per dolces aures,
al pas que Hero, vestint la nivia túnica,
sos pares complaent, verge de dia
i muller amorosa de nit era.
 Mil colps fou llur desig, al despedir-se,
que el sol se trasmuntés en lloc de néixer.
Abrusats los dos cors en flama immensa,
en secret sols de nit veure's podíen.
Dissort! Breu fou la vida, breus les nupcies,
les nupcies per les ones transportades.
L'hora, per fi, arribà de gels i boires;
los núvols congriant torbs i tempestes,
los humits elements i abims marítims
per los vents hivernals sorollats foren.
La tempesta vingué, rompent amb ímpetu
en mil i mil estelles per les roques
negre vaixell. Avís pel nauta intrèpid,
que de traidora mar discret se'n guardi.
Tu, jove coratjós, Leandre invicte,
no et detens pel furor de les onades;
tu veus del resplendor la guia certa
que llavors amb perfidia t'esperona
a confiar-te segur al Ponto en furia.
Bé devía, l'incauta infeliç Hero,
no encendre en aitals nits la clara estrella;
mes ai! se corsecava per Leandre!
Lo fat la cega i... dalt la torre mostra