Pàgina:Horacianes (1906).djvu/27

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



Oh suavíssim, immortal poeta!
«mitat de la mev'ànima»'t diría,
com un jorn te digué l'amich Horaci,
si tant gosava qui de lluny t'adora.
Quí no t'estima si't coneix? Ton estre,
ton art suprem admiració'ns imposan;
però encara promou més simpatía
ton esperit, qu'en misteriós efluvi
la flor eterna de ton vers exhala.
Ton esperit corpren. Té l'hàlit verge