Pàgina:Horacianes (1906).djvu/28

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


de les selves balsàmiques, l'augusta
pau de les blaves ombres que s'estenen
de puigs altívols, mentre'l sol declina
y munta'l fum de les humils cabanes...
Té la frescor del rou, l'unció que duen
les plantes de virtut benefactora,
la sanitat del camp en plè consorci
del bon treball y la feconda terra.
Té'l vel de la celístia, 'l tendre càntich
de Filomela dolsament planyívol,
l'efusió de les fonts, la llum serena
del estel dels pastors a la vesprada.
Rey de la solitut grata a les Muses,
també cantares heroismes èpichs
de primitius guerrers, un alt orígen
fantasiant per la superba Roma.
Axí regares del gran riu homèrich
l'ample terrer llatí. Dins l'espessura
de la mítica selva tu cullires
aquell ram d'or que, com a ceptre màgich