Pàgina:Horacianes (1906).djvu/29

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


de poesía, te donà l'entrada
per l'espectral imperi de les ombres.
Y més qu'aquell avench, tu feres veure
les fondaries del cor, vivent abisme
que penetra ton cant. L'afecte tràgich
de la púnica Reyna, la mort noble
dels dos joves amichs tu consagrares
ab tal encant, qu'encara avuy ne dura
viva corrent de llàgrimes... Ah! sempre,
demunt horrors, grandeses y batalles,
demunt jòchs, infortunis ò ventures,
ta poesía escampa son misteri
de sentiment. Un no sé què dolcíssim
de bon cor y de gracia fa tes obres
incomparables dins l'edat antiga,
oh Rey gentil de la tendresa humana!

No en và l'oracle sibil·lí digueres
al imperi romà, donant l'anunci
d' un naxement meravellós. L'aurora