Pàgina:Horacianes (1906).djvu/34

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


talment surgí, malaguanyat poeta,
ta solitaria inspiració, nodrida
de noble sava y ab l'aspror y forsa
 de ta nadiva terra.

Ardit, auster y vigorós ton geni,
era be'l geni de ta patria dura
qu'ab sa lira de bronze s'adquiría
 del vers l'independencia.

Tu, desdenyant banalitats sonores
y fàcil pompa buyda, sols cercavas
intensitat, elevació, noblesa,
 qu'escolta qui n'es digne.

Sols qui n'es digne. Ni tirans altívols,
ni baxa turba afalagar volgueres...
Jamay al or venal ni al pler qu'embruta
 rendires homenatge.