Pàgina:Horacianes (1906).djvu/35

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Fins execrares la més docta lira,
si ab sò d'adulació fou profanada,
si va corrompre ab sensual mollesa
 la fibra de son poble.

Axí, fente del art un sacerdoci,
el foch sagrat ne manteníes, y altre
ardor no t'inflamà, més qu'amor pura
 y entusiasme magnànim.

Del món helènich adorant la forma,
tu l'esperit d'altr'època sentires,
y modulares a una verge'l càntich
 de suspirants estrofes.

Fins més allà de la grandesa humana,
el pur crisma assolint del Evangeli,
en l'altar el vessares quan ta Musa
 volà nimbada ab l'iris...