Pàgina:Horacianes (1906).djvu/80

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Entre'l fangós terrer, la mar plomissa
y les montanyes moradenques, sura
concirosa tristor, que les imatges
 evoca de la tomba.

Mes ah! ben lluny d'abominar tals díes,
el meu cor s'hi complau. Es bell trobarse
fòra la pols, l'agotament y el tedi
 d'una estació caduca.

Plaume'l torrent que bramulant errissa
sa cabellera de lleó rogenca,
ahont abans el sol hi calcinava
 un pedregàm de còdols.

Plaume mirar de la segura costa
cavalls marins qui desbocats encrespan
les blanques crins heroyques en la lluyta
 del Rey de les grans aygües.