Pàgina:Horacianes (1906).djvu/81

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Plaume l'horror sublim de la tormenta...
y quan s'allunya al horitzó, daurantse,
veure'l cúmul nimbós, com trone olímpich
 de majestat y gloria.

Benvingut el tempt aspre! Ab ell revenen
les energíes del esfors, qu'importan
pera enaltir tot ideal en lluyta,
 qu'es lley de nostra vida.

Què hi fa si puja'l fret? Serà més dolsa
la foguerada dins la llar dels avis,
qu'ab son caliu volgut manten y eleva
 el culte de la patria.

Què hi fa si creix la nit tan llargaruda?
Axí a la llantia vigilant d'estudi
veuré passar les visions dels genis
 com en sagrada pompa.