de xays en son tancat, si de prompte 'l pare del deus y dels homes no ho hagués previst tot. Fa roncar lo tró y llensa 'l llamp cap á la terra devant dels caballs de Diomedes; la flama del sofre encés s' alsa; los corcers esbarats frisan sota 'l jou; las riendas cauhen de las mans de Nestor, y l' anciá tremolant esclama:
«Anem, fill de Tideo, deixa corre als teus corcers fogosos; ¿no veus que no debem esperar cap socors de Júpiter?
«A Héctor es á quí te destinat donar avuy la gloria. Un altre dia, si ell vol, no 's la donará á nosaltres; cap mortal, per valent que sigui fará cambiar lo pensament de Júpiter; perqué aquest Deu está per demunt de tots per son poder.
—¡Oh anciá, respon lo belicós Diomedes, certament parlas segons la prudencia dicta, més un terrible dolor s' apodera de la meva ánima, perqué després Héctor dirá en sas arengas als Troyans: «Lo fill de Tideo ha fugit devant meu fins als vaixells.» Vetaquí lo que dirá; essent aixís, que la terra se 'm engulleixi!
—¡Fill de Tideo!—contesta l' anciá—¿qué es lo qué dius? Si Héctor te digués débil y cobart, cap Troyá, cap Dardani 'l creuría, com tampoch cap dona del troyans de las quals has fet rodolar per l' arena 'ls marits joves y valents.»
Diu aixó, girant los corcers, y 'ls héroes fugen perseguits pe 'ls Troyans que fan plóurer demunt d' ells una granisada de fletxas amargas, fent grans crits. Héctor los ultratja ab una veu atronadora:
«¡Oh fill de Tideo! los Grechs t' honraban entre tots donante 'l siti de preferencia, los primers menjar y las copas sempre plenas. Ara 't menysprearán perqué t'has tornat com una dona. ¡Ves en mal hora, verge tímida! No escalarás tú, jo t'ho asseguro, nostras santas murallas, ni te 'n durás en tos vaixells á nostras estimadas esposas. ¡Molt temps avans t' hauré donat la mort!»
Al sentir aquestas paraulas, Diomedes cavila si girará 'l seu carro per combatre ab ell cara á cara. Tres vegadas concebeix aquest propósit en son esperit, en son ánima; tres vegadas, desde las montanyas del Ida lo previsor Júpiter fá ressonar lo tró y ab aixó mostra als Troyans la senyal de la victoria. Héctor, ab veu atronadora 'ls anima:
«¡Troyans, Licis, fills de Dardanos, sigueu homes! ¡amichs, recordeuvos de vostre impetuós valor! Jo ho reconech; Júpiter, favorable á nosaltres, nos promet la victoria, una gloria inmensa, y la ruina dels Aqueus. ¡Insensats! han aixecat aquesta débil y despreciable muralla: ¿han cregut contenir nostre ardor? Nostres caballs saltarán ab prestesa 'ls fossos que han obert. Mes quan arribaré prop dels vaixells, no us descuideu de fer relluhir la flama. Vull encendre la flota y matar, prop de sos vaixells, als Grechs aturdits per l'incendi.»
Pàgina:Iliada (1879).djvu/101
Aquesta pàgina ha estat revisada.
