encara que involuntariament: son caball guia es ferit per un dart tirat pe'l diví Alexandre, espós de la róssa Helena; la fletxa l' ha tocat al cim del cap, al punt ahont comensa la crinera, regió de ferida mortal. En son dolor, lo caball fá bots, porqué l' acer li ha penetrat fins al cervell, donant voltas per arrencarse l' dart crudel, esbara als altres caballs. Per fí l' anciá corre ab sa espasa y talla 'ls tirants de la delantera; mes en aquest moment las eugas fogosas d' Héctor corren ab tota velocitat, conduidas per un guia atrevit, pe 'l mateix Hector. Allavors lo vell Néstor hauria mort, si l' valent fill de Tideo no se 'n hagués adonat. Primerament ab sos crits terribles Diómedes dóna coratje al rey d' Itaca:
«Diví fill de Laertes, astut Ulisses, ¿perqué, després d' haber girat l' espatlla, te 'n vas com un cobart á amagarte entremitj de la multitut? Ten compte que una fletxa no 't toque per darrera. Detúrat, y junts allunyém del anciá aquest héroe ferós.»
Aixís parla; més lo diví y pacient Ulisses, sens escoltarlo se 'n vá corrent vers als vaixells dels Grechs. Lo fill de Tideo, allavors, encara que tot sol, se barreja entre 'ls primers combatents, s' atura devant del carro del vell fill de Neleo y li dirigeix aquestas paraulas ab tota pressa:
«¡Oh vell! joves guerrers te rodejan y tas forsas estan enervadas, la trista vellesa t'acompanya, ton escuder es débil y 'ls teus corcers son pesats. Puja al meu carro, sabrás lo que val la rassa dels corcers de Tros, tan ágils en la plana en perseguir alenemich com en escapar d' ell. Un jorn prenguí á Eneas aquestos árbitres de la fugida. Deixa'l teu carro á la confiansa de nostres companys, y encaminarem lo meu vers als caballers enemicbs, á fí de que Hector entengui que també la meva llansa en mas mans s'inflama de furor.»
Diu aixó y 'l vell se persuadeix. Lo generós Eurimedon y 'l valent Estenelos s' encarregan dels seus corcers. Los dos héroes pujan al carro de Diomedes. Nestor pren las riendas maravellosas y fueteja als caballs. Tot seguit se troban prop d' Hector y 'l fill de Tideo dispara una fletxa contra d' ell; més no l' alcansa y toca al costat del pit al fill del superbiós Tebeo, Eniope, que tenia las riendas, y cau del carro sobtadament; los caballs reculan y 'l Troyá pert la forsa y la vida. Un terrible dolor se apodera dels sentits d' Hector, per la mort del seu company; mes per molta que sigui la seva pena, té de deixarlo estés en l' arena y busca un ardit escuder. Los corcers no 's quedan gaire temps sense guia; l' héroe veu al atrevit fill d' Ifitos, Arqueptolomeo, 'l fa pujar al assiento y li dona las riendas.
Allavors hi hauria hagut un desastre y fets terribles; tal vegada 'ls Troyans haurian hagut de tancarse dintre d'llió com un remat
Pàgina:Iliada (1879).djvu/100
Aquesta pàgina ha estat revisada.
