Pàgina:Iliada (1879).djvu/103

que umplia vostras urnas? Prometiau fer cara en los combats cada un á cent, á dos cents Troyans; y ara tots plegats no valém lo que val Hector sol, que aviat entregará la flota á las flamas devoradoras; ¡Gran Júpiter! ¿tú habias may donat semblant infortuni á cap dels reys poderosos, y li habias tret l' honor? De cap manera crech que venint aquí per desgracia, hage passat per devant dels teus hermosos altars, sense cremarhi per tú cuixas y greix de toros, desitjant arruinar á la gran Ilió. ¡Oh Júpiter! concedeixme la gracia que vaig á demanarte; permetnos al menos fugir y evitar la mort. ¡Qué no tingui de veure que 'ls Grechs siguin vensuts pe 'ls Troyans,»
Aixó diu: lo pare dels deus se condoleix de sas llágrimas, y ab una senyal feta ab lo cap, promet que la armada no sucumbirá. Al mateix temps va fer apareixe un áliga, 'l mes infalible dels augurs, portant en las urpias lo cadell d' un cervo ágil, que deixá caure al peu del magnífich altar ahont los Grechs oferian sacrificis al pare dels deus, autor de tots los pressagis. L' armada al veurer l' augur enviat per Júpiter, se precipita ab lo mes gran ardor contra 'ls Troyans, y sols frisa per combatre.
Mes cap, entre tants valents héroes, pot gloriarse d' haber excitat los seus corcers avans que Diomedes, d' haberlos conduit ab ardor mes enllá de la muralla, d'haber combatut cara á cara. Molt temps avans que cap dels altres, mata en las columnas troyanas, á un guerrer armat de totas armas, Agelao, fill de Pradmon. Quan gira sos corcers pera fugir, Diomedes aprofita 'l moment y li enfonza entre las espatllas la seva llansa que li surt pe 'l pit. Lo Troyá cau del seu carro y l' armadura ressona al seu demunt. Després del fill de Tideo segueixen los Atridas, Agmemnon y Menelao; los Ayax revestits d' una forsa impetuosa, Idomeneo y 'l seu escuder Merion, igual al homicida Marte; Euripilo, ilustre fill d' Evemon. Teucro, que segueix en nové lloch, prepara 'l seu arch y 's coloca sota l' escut del fill de Telamón, que aquest aixeca, mientras que son jove germá dirigeix las miradas vers la lluita. Al moment que la seva fletxa alcansa á un dels guerres y 'l fá rodolar sens vida per l' arena. Teucro com un nen prop de sa mare, 's retira al costat d' Ayax, que l' amaga dessota de son escut brillant.
¿Quin Troyá es lo que primer cau als tirs certera del valeros héroe? Orsiloco primer, després Ormenos, Ofeleites, Detor, Cromios, Licofontes, hermós com un deu; Amopaon, fill de Poliemon y Menalipo. Teucro cubreix la terra ab los cossos d' aquestos guerrers, Lo rey dels homes Agamemnon, s' alegra de véurel, ab lo seu arch poderós, com destrueix las columnas troyanas. S' hi acosta, s' atura y li diu:
«Teucro, estimada testa, fill de Telamon, capdill dels guerrers,