continúa disparant los teus darts. ¡Vulgan los deus que sias tú 'l sosteniment dels Grechs y de ton pare! Ell s' ha cuidat de tos primers anys, y encara que bastart, t' ha educat en son palau. Encara que sigue lluny d' aquí, engrandéixlo en gloria. Jo 't prometo, y la meva paraula 's cumplirá, que si 'l deu que porta lo escut, y Minerva, 'm concedeixen la ruina de la gran Ilió, tú 'l primer, després de mí, vull que rebes un present d' honor: ó un trípode, ó dos corcers ab lo sen carro, ó una jove esclava que ab tú partirá 'l llit.
—¡Gloriós Atrida! respon lo valerós Teucro, ¿per qué vens á donarme coratje, quan me trobo plé d' ardor? No 'm deturaré per res mentras conserve la forsa; desde que estem fent recular als enemichs cap á la ciutat, he fet cáurer guerrs després de haberlos encertat ab mas fietxas; he disparat vuit darts amarchs, y tots han penetrat en lo cos de joves guerrers; més no puch alcansar á aqueix cá arrebatat de rabia.»
Diu aixó, y la corda del seu arch fa volar un altre dart, que dirijeix contra Héctor; lo seu esperit frisa per tocarlo; més la fletxa 's desvía y traspassa 'l pit del valent Gorgition, fill de Priam, nascut de la hermosa Castianira, que aquest rey un día porta d' Esimeta, després d' habershi casat. Abatut pe l' pés del seu casco, lo cap del jove Troyá s' inclina, com en un jardí lo débil tronch de la rosella s' inclina ab lo pés de las flors plenas de la rosada de primavera. Més la corda del arch fá volar encara un altre dart que Teucro dirijeix contra Héctor, perque 'l seu esperit frisa per traspassarlo, y un altra vegada erra 'l tir. Lo mateix Apolo li desvía la fletxa, que's clava en lo pit, prop de la tetilla, del atrevit escuder d' Héctor, Arqueptolemo, desitjós dels combats. Lo Troyá cau del carro, y mentras que sas forsas y la vida l' abandonan, los caballs fogosos reculan. Un terrible dolor s' apodera d' Héctor, per la mort del seu company; més per molt que sigui son sentiment, l' ha de deixar estés demunt l' arena, y dona ordre á son germá Cebrion, que 's troba al seu costat, de que s' encarregue de las riendas. Cebrion obeheix; allavors Héctor, resplandent baix la seva armadura, salta á terra fent crits terribles: ab sa robusta má agafa una pesanta pedra y 's dirigeix dret cap á Teucro, perque l' ánima li diu que te de matarlo. Aquet treu de son carcax una fletxa amarga y la coloca demunt lo nervi del arch. Quan estira la corda cap á la seva espatlla, en lo moment en que busca traspassar á Héctor, aquest lo toca ab la pedra en lo lloch ahont la clavícula separa 'l coll del pit, regió mortal; la corda del arch de Teucro se trenca y la munyeca se li emboteix. Teucro cau de genolls y deixa escapar l' arch. Ayax vigila á son germá; se tira devant d' ell y '1 cubreix ab son escut. Dos companys seus estimats,
Pàgina:Iliada (1879).djvu/104
Aquesta pàgina ha estat revisada.
