Pàgina:Iliada (1879).djvu/105

Mecisteo, fill d' Equios, y 'l valent Aralsto, l' agafan y á pes de brassos se l' emportan cap als vaixells fent dolorosos sospirs.
Tot seguit lo rey del Olimpo excita de nou 'l furor dels Troyans; fan recular als Grechs fins al fosso profon. Hector, envanescut de sa forsa, vá á primera fila. Del mateix modo que un cá, corrent ab tota la prestesa dels seus peus llaugers va perseguint un lleó ó un singlá, li mossega las cuixas ó las ancas y observa si li planta cara, aixís mateix Héctor persegueix als Grechs de l' hermosa cabellera, y mata al que 's queda derrer. En aixó ls Grechs van fugint; més, quan han passat l'estacada y 'l fosso, gran nombre dels seus han caigut als colps dels Troyans; los altres s' aturan, s' ajuntan al peu dels vaixells, s' animan mútuament, y alsan las mans vers tots los deus y pregan en veu alta. Héctor pel seu costat, dispara entorn del camp sos corcers de críns flotantas, los seus ulls brillejan com los de la Gorgona ó del devorador Marte.
Juno, deesa dels brassos blanchs, los veu; son cor se conmou de pietat. Tot seguit dirigeix á Minerva rápidament aquestas paraulas:
«¡Com, filla de Júpiter! ¿no portarém cap socors, encara que tardá; als Grechs que sucumbeixen? Aviat alcansarán la seva malhaurada sort, van á morir víctimas de l' impetuositat d' un sol home. ¡Ah! lo furor del fill de Priam no ha d' esser tolerable per mes temps; ha causat mals de sobras.
—Ja, respon Minerva, hauría perdut sas forsas y la vida, vensut en sa terra pátria pels brassos dels argius, pero 'l meu pare abandona á la cólera 'l seu ruí esperit. ¡Crudel! sempre enganyós, disposat á contenir lo meu ardor, sense recordar quantas vegadas he salvat al seu fill abatut pels traballs d'Euristeo. Hércules plorava mirant al cel; y no pocas voltas Júpiter m' ha fet baixar á son socors. Si 'l meu esperit prudent hagués pressentit lo que ara fá, quan Euristeo enviá al fill d' Alcmeno fora las sapadas portas del palau de Plutó, pera portar del Erebo lo cá del terrible deu dels morts, no s' hauría escapat ell dels profons abims de l' Estigia. Ara Júpiter m' odia; sols cumpleix los desitjós de Tétis, que se li ha abrassat als genolls y ab sa dreta má li ha acariciat la barba suplicantli que honrés á Aquiles. ¡Y encara tornará á dir qué Minerva es sa filla estimada! Més, disposa 'ls teus corcers, mentres que jo entraré en sa morada y m' armaré pels combats. ¡Veuré si la nostra presencia alegrará al fogós Héctor, quan apareixerém en lo camp de batalla! Sens dupte més d' un Troyá atipará ab sas carns y ab son greix als cans y als buitres, cayent morts devant de la flota dels Grechs.»
Aixís parla; y Juno l' obeheix. Corre, guarneix sos corcers ab las bridas d' or. Al mateix temps Minerva deixa cáurer, en lo paviment del palau de son pare, lo vel magníficament adornat que sas máns mateixas un dia teixiren. Després se posa la corassa del deu que dis-