Pàgina:Iliada (1879).djvu/123

Aquiles, dels peus lleugers, li respon en los següents termes:
«Crech que m' has parlat de tot cor ¡oh Ayax! mes lo meu pit s' ompla de cólera al pensar en aquest Atrida, que, entre 'ls grechs, m' ha despreciat com á un vil desertor. Aneu, donchs, y porteu allá vostre misatje; no vull pensar mes en la guerra sangrenta, fins y á tant que 'l dur Héctor vingui, matant grechs, fins al campament dels Mirmidons, y llensi demunt de nostres vaixells la flama devoradora. Al costat de ma tenda y de mon navili es ahont penso, siga 'l que vulga son ardor, fer que Héctor posi fi al combat.»
Diu aixó: ls héroes prenen las copas profondas y fan libacions. Per fi se 'n entornan vers la flota: Ulisses camina devant de tots. Patroclo mentras tant ha ordenat á sos companys y á las esclavas que arreglen tot seguit pera Fénix un llit de tota comoditat. Las esclavas obeheixen; estenen pells d' anyell, cobrallits y tela fina de llí. Demunt d' aquell llit, l' anciá descansa fins que s' alsa la divina Aurora. Aquiles s' adorm en un apartat cantó de la sólida tenda; prop d' ell hi jeu una esclava que ha portat de Lesbos, la bella Diomeda, filla de Forbas. Patroclo té 'l seu llit al altre costat; ab ell dorm la graciosa Ifis, que Aquiles li regalá quan prengué á Sciros, ciutat murada d' Enieo.
Los heroes, pel seu cantó, arriban á la tenda del Atrida; los fills de la Grecia s' alsan ab prestesa, 'ls agafan per las mans, presentantloshi copas d' or y 'ls interrogan. Agamemnon, rey dels homes es lo primer en parlarloshi y 'ls dirigeix aquestas preguntas:
«Dígans, noble Ulisses, honor de la Grecia, si consent en presservar del foch enemich los vaixells dels Grechs, ó si no ho vol, y si la cólera impera encara en son cor superbiós.
—Fill d' Ateo, li contesta 'l pacient y diví Ulisses, no vol pas apaciguar la seva cólera, sino que, al contrari, n' está encara mes plé. Te desprecia á tú y 'ls teus donatius; y diu que deliberes ab los altres Grechs com salvarás la flota y l'armada. Al mateix temps amenassa, que al clarejar lo dia, tirará sas naus al mar; y aconsella als demés capdills que fassen via vers la seva patria. No veureu jamay, diu, l' últim jorn d' Ilió; lo poderós Júpiter per demunt d' ella estén las mans protectoras, y ell es qui ha exaltat lo coratje de's seus guerrers. Aquestas son las sevas paraulas; los que m' han seguit, Ayax y 'ls heralts, abdós homes prudents, poden adverarho. L' anciá Fénix s' ha quedat en sa tenda; Aquiles l'invita á que demá 'l segueixi, en sos vaixells, á sa dolsa patria, si ell vol, puig no se l' emportará contra sa voluntat.»
Diu aixó: los reys guardan un profon silenci, sorpresos d' aquest discurs y de la vehemencia d' Aquiles. En son dolor, per llarch espay de temps los fills de la Grecia restan muts. Per últim lo valent Diómedes esclama: