______
Los demés capdills dels Aqueus, rendits pel dols somni, dormen, prop dels vaixells rodejats per las sombras de la nit; mes lo somni no s' apodera d' Agamemnon, pastor dels pobles, á qui atormenta son esperit una munió de pensaments. Del mateix modo que l' espós de Juno llensa llampechs y més llampechs, quan prepara grossas plujas, ó pedregadas, ó nevadas, en l' estació en que la neu cubreix los camps, ó tal vegada intenta obrir la terrorífica boca d' una crudel batalla, aixis mateix l' Atrida arrenca freqüents suspirs del fons dei seu cor; la seva ánima 's troba plena de perturbació. Guayta'l campament dels Troyans, los fochs innombrables encesos devant d' Ilió escolta lo só de caramellas y de flautas y 'l soroll dels guerrers, y tot aixó 'l té sorprés. Mira la flota y l' armada dels grechs, y s' arrenca 'ls cabells d' arrel, acusant á Júpiter. Son cor gloriós gemega tristement.
Per últim li sembla que 'l millor partit que pot pendre es anar á trobar á Néstor. ¡Pot ésser que ell pendrá alguna resolució saludable que tregui dels Grechs la desgracia! S' alsa, cubreix son pit ab una corassa, lliga en sos peus brillants hermosas sandalias, s' embolica ab una pell llustrosa d' un gros lleó, que 'l cubreix del tot, y pren una llansa.
D'iguals terrors se troba possehit Menelao. També 'l somni ha fugit de sas parpéllas; tém que 'ls Grechs no morin, després d' haber vingut per causa d' ell á través de l' inmensa estensió de las aiguas, pera donar, devant d' Ilió, terribles batallas. En un moment cubreix sas amplas espatllas ab la tacada pell d' una pantera, posa en son
