Pàgina:Iliada (1879).djvu/127

ta y'l campament, mentras que'ls demés mortals dorman? ¿Cercas algun centinella ó algun company? Parla, no t' acostis silenciós: ¿qué vols?
—¡Oh fill de Neleo, contesta 'l rey del homes, Néstor, honor de la Grecia, reconeix en mí á Agamemnon! Més que á tots los demés mortals, Júpiter m' ha colmat de traballs que no tindrán pas fí, mentras conservaré l' alé en mon pit y 'l moviment en mos genolls. Vinch aquí perqué 'l dols somni no ha baixat encara en mas parpellas; l' éxit de las batallas, las desgracias dels Grechs me preocupan. ¡Terribles temors s' apilan en mon esperit sobre la sort del fills de Danao! La meva ánima ha perdut la fermesa; 'l meu esperit titubeja; 'l cor vol sortírsem del pit, y tot lo meu cos tremola. Amich, si vols apoyarme, ja que 'l somni també t' abandona, segueixme; anémnosen prop dels centinellas; observem si rendits per la fatiga s' adorman y oblidan del tot lo vigilar. Los enemichs están massa aprop d' aquí, y no sabem si tenen lo propósit d' atacarnos durant la nit.
—Rey dels homes, respon lo noble Nestor, gloriós Atrida, lo previsor Júpiter tal vegada no colmará del tot las esperansas d' Héector; ell també, crech jo, tindrá malestars anguniosos, si Aquiles se determina per fiá treure de son cor la funesta cólera. No titubejo pas en seguirte; desvetllem als altres heroes: Diomedes, Ulisses, l' ágil fill d' Oileo y 'l robust Méges: fem cridar també al gran Ayax, parescut als deus, y al rey Idomeneo, perque 'ls seus vaixells están molt separats dels nostres per anarhi personalment..., ¡Y Menelao, á qui respecto y estimo...! dech omplirlo de reprimendas; deixa que 'l trobe y esclataré. ¡Dorm, deixante sol ab las fatigas! ¿No 's troba en lo cas d' excitar als demés capdills, y compartir ab tú 'ls treballs, ja que una imprescindible necessitat pesa demunt nostre?
Lo rey dels homes respon:
«¡Oh anciá! alguna vegada t' he indicat que 'l reptesses, Moltas vegadas se deté y no vol obrar, no ab propósit deliberat, ni per peresa ó falta de prudencia sino perqué m' observa y espera quejo prengui l' iniciativa. Es lo primer que s' lia deixondat, y l' he enviat á despertar á aquells que tú desitjas. Anem, que 'ls trobarem devant los portals, entre 'ls centinellas. Jo li he dit que 'ls conduhis allá.
—Essent aixis, contesta Néstor, ningú entre 'ls Grechs lo reptará ni s' escusará d' obehirlo quan donará ordres y animará 'l valor d' ells.
Dient aquestas paraulas, l' anciá cubreix son pit ab la corassa; lliga en sos peus brillants hermosas sandalias; se posa un doble mantell de porpra, ample teixit fet de llana atapahida; pren una forta llansa ab punta d' acer, y se 'n vá per entremitj dels vaixells dels Grechs. Comensa, ab sos crits á despertar á Ulisses, que en pruden-