campament durant aquesta nit crudel. Continuament girats vers la plana, escoltan si 'ls Troyans s' acostan; Nestor al véurerlos s' alegra, y 'ls encoratja ab aquestos termes:
«¡Estimats meus! aixis es com convé vigilar; tingueu compte en no deixarvos abatrer pe'l somni, sino, seriam aviat joguina dels enemichs.»
Dit aixó, l' anciá passá 'l fosso. Los reys convocats al concell lo segueixen, ananthi ab ells per pendrehi part, Merlon y 'l valent fill de Nestor. Los capdills s' assentan en un lloch pur, fora del camp de matansa, allá mateix ahont Héctor, vencedor dels Grechs, ha ordenat que 's reculés, quan la nit l' ha voltejat de tenebras. En aquest lloch es ahont deliberan. Néstor pren la paraula 'l primer de tots.
«Amichs, los hi diu, ¿no hi ha un sol guerrer que, confiant en son cor atrevit gose anar fins als Troyans superbiosos? Tal vegada sorprendria, fora de son campament, algun dels enemichs, ó be sentiria lo que parlan entre ells, consultantse 'ls uns als altres; sabriasi 's proposan permaneixer en la collada sense acostarse mes als vaixells, ó bé tornarsen dintre d' Ilió, després de haber vensut als Grechs; tot aixó escoltaría. ¡Tornés tot seguit aquí sá y salvo! Adquirirá sota 'l cel, entre 'ls homes una grossa fama, y nosaltres li farem un donatiu magnífich. Cada capdill dels que comandan la flota li donará una ovella negra y 'l seu anyell de mamella, present incomparable; y sempre mes pendrá siti als convits dels sacrificis y á nostres festins.»
Diu aixó: y, de moment, tots quedan silenciosos; per últim Diomedes esclama:
«Néstor, la meva ánima y 'l meu generós cor me fan decidir á penetrar en lo campament dels Troyans que tenim aprop. Mes si algun company meu volgués seguirme, tindria jo major confiansa y atreviment. Quan dos homes van junts, preveu l' un ó l'altre lo que millor poden fer: un tot sol pot preveureho, mes lo seu esperit va ab mes calma, y sos propósits no son tan ferms.
Diu aixó; y molts demanan seguirlo: los dos Ayax, servidors de Marte, ho pretenen; Merion ho vol; lo fill de Néstor ho vol; Menelao, ilustre fill d' Atreo, ho vol. L' esforsat Ulisses frisa també per penetrar entremitj dels Troyans, perque 'l seu cor está sempre plé d' atreviment. Lo rey dels guerrers, Agamemnon, los hi parla en aquestos termes:
«Diomedes, l' amich mes volgut de la meva ánima, empórteten al que vulgas, al mes valent dels que hi ha aquí, perque son molts que ho desitjan. Al escullir no prenguis en consideració 'l naixement, y no deixis, per respecte, al mes bó, pera escullir al que no ho es tant, encara que 'l que no vulgas siga un rey mes poderós.»
Pàgina:Iliada (1879).djvu/129
Aquesta pàgina ha estat revisada.
