Pàgina:Iliada (1879).djvu/130

Parla en aquestos termes, tement que l' elecció recaigui en lo ros Menelao. Lo valent fill de Tideo contesta:
«Ja que m' inviteu á escullir lo meu company ¿com puch oblidarme del diví Ulisses? La seva ánima generosa, lo seu cor fogós se surt bé de qualsevol empresa, y es estimat de Palas. Ensemps, nos sortirem fins á las mateixas flamas, perque jamay la serenitat l' abandona.
—Fill de Tideo, diu tot seguit lo noble y sufert Ulisses, ni m' alabes desmesuradament, ni 'm rebaixes. Parlas devant dels Aqueus, y ja saben ells á que atenirse. Mes anem prompte; la nit transcorre, l' aurora s' acosta y 'ls astres van fent la seva vía! De las tres parts de la nit, jan' han passat dugas, y sols nos queda l' última.»
Diu aixó: y tots se posan armaduras terribles. Diomédes ha deixat en los vaixells la seva espasa; l' intrépit Trasimédes li dona 'l seu escut y una espasa de doble tall. L' héroe 's posa al cap lo casco de cuiro de bou, sense cimera, sense plomall, del qual se serveixen los joves guerrers. Ulisses pren de Merion un arch, un carcax y una espasa; cubreix son cap ab un casco de pell, forrat de corretjas sólidas, voltat de blancas dents d' un singlá, posadas ab art per tots cantons y 'l fons guarnit ab llana atapahida. Un dia, quan Autólicos penetrá á la forsa en Eleon al fortificat palau d' Amintor, fill d' Ormeno, prengué aquest casco que doná á Anfidamas de Citera, perque se l'emportés á Scandia.
Anfidamas lo regalá á Molos, son hoste, y aquest va fer que se 'l emportés son fill Merion. Ara, protegeix lo cap d' Ulisses.
Apenas los dos capdills han acabat de posarse aquestas armas terribles, se 'n van corrent y deixan als seus valents companys. Tot seguit Minerva 'ls hi envia á la dreta d' ells, en lo costat del camí una garsa, que ab l' foscor de la nit no poden veure, pero senten los crits que fá.
Ulisses s' alegra d' aquest auguri y y prega á Minerva.
«Escóltam, filla del deu que porta l' escut, tú que sempre m' ajudas en mos travalls; que cap de mas empresas s' escapa de tas miradas. Ara mes que may protegeixme, Minerva; fés que tornem gloriosament á nostres vaixells després d' haber portat á cap algun fet que 'ls Troyans senten per llarch temps en son cor.
Després d' ell, Diomédes se dirigeix á la deesa infatigable.
«Filla de Júpiter, escolta també 'ls meus vots; acompányam com acompanyabas á mon pare en Tebas, ahont los Grechs l' enviaren comá misatjer, quan l' armada 's deturá en las marges del Asopo; Tideo portaba als fills de Cadmus paraulas de pau, y á son retorn, va fer grans cosas, gracias á tú, augusta deesa, que vetllavas damunt d'ell. Sigas per mi, com per ell favorable, y no m' abandones un sol instant. Te sacrificaré un badell d'un any, de front ample, no domat