Pàgina:Iliada (1879).djvu/137

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




CANT XI.

______



 L' Aurora abandonava 'l seu llit y al hermós Titon pera portar la llum als deus y als mortals, quan Júpiter llansá, per damunt dels vaixells llaugers dels Aqueus, la Discordia crudel, portant en sas mans la senyal dels combats. Aquesta s' atura en l' elevat navili de Ulisses, posat al centre de la flota, pera ferse sentir d'una y altra estremitat del campament, ahont, confiant ab lo seu valor y ab la forsa de sos brassos, Aquiles y 'l fill de Telamón, un per cada costat habian col-locat las sevas naus y alsat las sevas tendas. Se deté y fa un crit estrident que ompla de coratje l' ánima dels Grechs pera sostenir sens treva ni descans la guerra y las batallas. L' aspecte dels combats desde are'ls hi sembla mes dols que no l'entornarsen, ab los seus vaixells, á sa estimada pátria.
 L' Atrida allavors, ab veu atronadora ordena als Grechs que 's posen las armas; y ell mateix se posa l' armadura de bronzo brillant. En primer lloch se coloca las ricas cnémidas que subjectan al entorn de sas camas unas sibellas de argent; despres cubreix lo seu pit ab una hermosa corassa, regalo del rey Ciniro, en testimoni de bona amistat; perque aquest, sabent en Xipre, per la gran veu de la Fama la próxima partida de la flota dels Grechs per las riberas de Ilió, y volent obsequiar al seu rey, li feu present de aquesta rica corassa. Te deu estrias de esmalt brillant, dotze d' or y vint d' estany. Tres dragons d'esmalt tiran raig fins al coll, parescuts al íris que Júpiter fixa entre 'ls núvols, pressagi de pau pe'ls humans. Al voltant de sas espatllas, l' Atrida s' hi penja la espasa de pom brillant de claus de or, tancada en una vaina d' argent sostinguda per un cinturon tam-