bé d' or. Se cubreix tot ell ab un hermós escut, fácil de manejar, travall maravellós; deu cercles de bronzo forman la vora, cap al mitj hi ha vint topos d' estany blanchs y en lo centre un d' esmalt negrench que remata ab la Gorgona de las terribles miradas, á la que rodejan l' Espant y 'l Terror. Un talabart d' argent lo sosté, ahont hi ha una serpent d' esmalt ab tres caps que li surten al entorn del coll. Demunt del front, Agamemnon s' hi posa l' casco bombat de tot lo voltant, de quatre conos, y de flotanta crinera; la crinera ab que remata s' agita en ondulacions terroríficas. Per últim agafa duas fermas llansas quals puntas d' acer fan arribar fins al cel son resplendor. Y pera honrar al rey de la rica Micenas, Juno y Minerva pe'l damunt del seu cap hi fan retentir lo tró.
Los héroes manan als seus escuders que posen los corcers en ordre al altra part del fosso, mentras que ells surten á peu, cuberts ab sas armas. Un inmens clamoreig s' aixeca en lo campament avans d'espuntar l' aurora. Los combatents després d' haberse arrenglerat devant del fosso, van un bon xich mes endevant que 'ls carros que 'ls segueixen al pas, mes lo fill de Saturno excita entre ells un funest tumulto; y, desde 'l cim del éter, fa caurer una rosada de sanch, perque 's proposa precipitar molt promptament á las moradas de Plutó nombrosos y valents caps.
Pe'l seu cantó 'ls Troyans, en la part alta de la plana, están formats al enton d: Héctor, del intatxable Polidamas, d' Eneas, qu' entre 'ls Troyans es respectat pe'l poblé com un deu, de Polibo del noble Agenor y del jove Acamas, semblant als inmortals, tots tres fills de Antenor. Héctor, en la primera fila porta un escut rodó. Aixis com surt d' entre 'ls núvols l' estrella funesta, brillanta, y de tant en tant tapada encara per la boirosa nuvolada, aixis mateix Héctor are apareix entre 'ls primers combatents, are desapareix entre la munió pera donar sas ordres á las últimas filas. Tot lo seu cos, cubert de bronzo, brilla com lo llamp del deu que porta l' escut.
Aixis com las collas de jornalers d' un home opulent, comensant lo travall per las dugas estremitats del camp, se reuneixen uns y altres per entre 'l rich sembrat, fent caurer las espigas plenas de blat y d' ordi: aixis mateix los Grechs y 'ls Troyans van los uns cap als altres matantse mutuament. Cap d' ells pensa en la fugida desastrosa. Las duas armadas presentan tant l' una com l' altra una ferma serenitat. Los guerrers se llensan al combat com llops furiosos. A la vista d' ells la crudel Discordia s' regositja; es la única dels inmortals que assisteix á aquesta batalla. Las altras divinitats no prenen part entre 'ls combatents; son pacíficas y descansan en l' Olimpo, en sas superbas moradas. Se queixan de Júpiter, perqué ha fet propósit de concedir la victoria als Troyans; pero al deu tot poderós aixó 'l té sense cuidado; seu apartat dels altres y 's complau en sa gloria.
Pàgina:Iliada (1879).djvu/138
Aquesta pàgina ha estat revisada.
