Pàgina:Iliada (1879).djvu/140

ferro en travallar difícil. Nostre pare 't donará quantiosos presents, quan sápiga que estém cautius en las naus dels Grechs.»
De tal modo, plorant, dirigeixen al rey aquestas dolsas paraulas. No es pas una dolsa resposta la que 'ls hi fereix las orellas.
«Ja que sou fills del belicós Antimaco, lo qui un jorn en l' assamblea dels Troyans, ahont havian anat Menelao y 'l diví Ulisses, en misatje que 'ls hi confiarem, proposá que 'ls matessen y que no 'ls deixessen tornar vers als Grechs, are es l' hora de que expieu los ultratjes del vostre pare.»
Diu aixó y d' una llansada al pit fa baixar del carro á Pisandro, que cau d' espatllas. Hipoloco salta y vol fugir, mes Agamemnon lo deixa estés á terra y á cops d' espasa li trenca 'l cap y 'ls brassos; després, com si fós la soca d'un arbre lo llensa entremitj de las filas, L' Atrida deixa 'ls cadávres y 's tira, seguit d' altres Aqueus, en lo siti ahont es major lo desórdre entre las falanjes enemigas. Los peatons matan als peatons contraris que 's veuhen obligats á fugir, los caballers matan als caballers. Al passar ells, lo remorós trepitj dels seus corcers aixeca una inmensa nuvolada de pols que cubreix la plana. Lo poderós Agamemnon, sense parar de fer matansa, persegueix als que fujen, y no para d' encoratjar als Grechs. Aixis com los arbres son consumits fins á las arrels, quan la flama del foch, va per totas parts al inconstant impuls de las remolinadas del vent, y devora tot un bosch en lo que may hi ha entrat la destral; de la mateixa manera, baix los terribles colps del Atrida, cauhen los caps dels Troyans fugitius. Nombrosos caballs de coll superbo corren desordenats per la plana, los carros vuits, y troban á faltar als seus valiosos escuders. Aquestos estesos en terra, son mes del agrado are als buitres que á sas esposas.
Júpiter guía á, Héctor, fill de Priam, fora del alcans dels darts, fora de la polsaguera, fora de la sanch, fora del tumultuós camp de matansa. Agamemnon no pára un sol moment de perseguir als vensuts, aixís com d: exhortar enérgicament als victoriosos. Ja, en la fugida 'ls Troyans han deixat derrera d' ells la tomba d' líos, héroe dardani del temps antich; ja s' acostan á la figuera silvestre, perque desitjan arribar á la ciutat. Mentrestant l' Atrida, fent terribles crits, los persegueix en la fugida y s' ompla de sanch las sevas mans invencibles. Quan los primers arriban á las portas Esceas y al faig sagrat, se deturan y s'agrupan. Los demés se troban encara espargits confusament per la plana, com tendrás badellas que un lleó dispersa durant la calma de la nit; totas fugen, pero no més n' ha de morir una; lo lleó, ab sas dents formidables, trenca 'l coll de la primera que agafa; després se li yeu la sanch y li devora las entranyas: aixis mateix Agamemnon se precipita contra 'l Troyans, y va matant contínuament al que mes enrera 's queda. Los vensuts van fugint devant d'