no's cuida mes d' aquestos guerrers y pega una llansada á Carope, fill d' Hipasso, germá del valent Socos. Aquest, parescut á una divinitat, corre en aussili del seu g'ermá, y quan lo té aprop esclama:
«Ilustre Ulisses, incansable en travalls y en estratagemas, aquest jorn triunfarás dels dos fills d' Hipasso, haurás mort á dos homes tals, y 'ls hi haurás pres las sevas armaduras; ó bé ferit per la meva llansa, perdrás la vida.»
Ditas aquestas paraulas, pega una llansada al escut del héroe, la pica impetuosa 'l travessa, penetra en las planxas de la corassa y li desgarra las carns per demunt dels pulmons. Minerva no permet que la llansa s' enfonze fins á las entranyas. Ulisses comprén que la ferida no es mortal, recula y dirigeix á Sócos aquestas paraulas:
«¡Desventurat! lo moment suprem per tú es arrivat; m' obligas á abandonar lo combat, mes pensó que coneixerás en aquest jorn la mort y la funesta Parca. Abatut per la meva llansa, á mí 'm donarás la gloria y á Plutó l' ánima.»
Aixó dit, Sócos se torba y vol fugir. Ulisses al veure que 's gira, lo fereix entre las dugas espatllas; la punta d' acer li surt pe'l mitj del pit; cau ab estrépit, y 'l vencedor, donantse gloria, esclama:
«Oh Sócos, fill d' Hipasso, la mort es mes ágil que tú; ella t' ha atrapat, tú no has pogut fugir. ¡Desventurat! lo leu pare y la teva venerable mare no podrán tancarte 'ls ulls; y aucells de rapinya serán la teva cort, colpejante ab sas alas espessas. En quant á mí, si moro, los nobles Argius celebrarán mos funerals.»
Diu aixó y retira del escut seu y de la ferida la llansa de Sócos. Tot seguit n' hi raja sanch y 'l dolor l' abat. Los Troyans magnánims, al veure la sanch del héroe, prenen coratje y tots plegats avansan cap á ell. Mentrestant ell recula, reclama 'l socors de sos companys. Per tres voltas crida ab tota la forsa ab que pot cridá un home; tres voltas lo marcial Menelao 'l sent, y acostantse promptament al fill de Telamón:
«Ayax, diu, la veu del intrépit Ulisses ha arrivat fins á mí, parescuda al crit d' angunia d' un guerrer á qui'ls Troyans tinguessen tot sol rodejat en lo mes fort d'aquesta batalla terrible. Corrém á través de tothom; lo millor que podem fer es anar á son aussili. Tinch por que, sol entremitj dels enemichs, sucumbeixi á pesar del seu valor, y prepari als Grechs crudels pesars.»
Ditas aquestas paraulas, se posa á corre. Ayax, parescut á un deu, lo segueix. Molt prompte troban á Ulisses, favorescut de Júpiter, voltat de Troyans que l' embesteixen tots al plegat. Del mateix modo, en mitj de las montanyas los sanguinaris xacals persegueixen á un vell cervo ferít per una fletxa, y á qui la llaugeresa dels seus peus ha posat lluny del cassador tant com la seva sanch s' ha conservat tebia y ha pogut moure las camas: mès tan prompte com l' ha
Pàgina:Iliada (1879).djvu/146
Aquesta pàgina ha estat revisada.
