Pàgina:Iliada (1879).djvu/147

vensut lo dolor de la ferida, los ferotjes xacals lo rendeixen en la montanya, en lo fons d' un bosch ombrívol, y allavoras lo destí fá apareixe un lleó terrible; de sobte 'ls xacals s' escapan y'l lleó devora la presa. Aixis mateix nombrosos y braus Troyans rodejan á Ulisses, y mentras que l' héroe, manejant la seva llansa, allunya 'l moment fatal. Ayax, ab son escut alt com una torre, se posa á son costat. Al instant los Troyans fugen en tropell; y Menelao, agafant al rey d' Itaca, 'l porta fora de la batalla, mentres que un esclau fá acostar lo carro del Atrida.
Ayax entretant embesteix y mata á Doriclos, fill bastart de Priam; després fa caure á Pandocos, á Lisandro, á Piraso y á Pilarto. Com una torrentada, inflada per las grans plujas de Júpiter, se desborda per la vall cayent del cim de las montanyas, arrastra abets y copudas alsinas y rebat á la mar per fí tot aixó que arrastra, aixis lo gran Ayax sembra lo terror pe 'l camp de batalla, esmenussant homes y corcers.
Héctor ignora del tot aquestos desastres, puig está sostenint lo combat en l' estrem esquer de l' armada, en las ribas del Escamandro. Per aquest cantó mès que pe'ls altres cauhen los caps dels guerrers, per aquest cantó s' aixecan terribles clamors, al entorn del magnánim Néstor y del marcial Idomeneo. L' atrevit Héctor s' hi tira de pit, dispara demunt d' ells los seus corcers, fa volar la seva llansa, realisa terribles fassanyas y escampa l'estrago per las falanjes dels joves guerrers. Ab tot, los intrépits Argius no li haurian obert pas, si Alexandre, lo espós de la ròssa Helena, no hagués posat fora de combat á Macaón, valent pastor de pobles, ferintlo en la espatlla dreta ab una fletxa de tres puntas. Desde aquest moment, los mes valerosos Grechs creuhen que amainant la resistencia, no exposan aquest héroe á morir, é Idomeneo diu al rey de Pilos:
«¡Oh Néstor, fill de Neleo! honor de la Grecia, puja al teu carro, dónathi pressa, empórtaten á Macaón; condueixlo rápidament cap á la flota. Un metje val per ell sol mès que un nombre de combatents: ell sab extréure los darts de las feridas y calmar ab bálsems consoladors los aguts sofriments.»
Diu aixó y Néstor l' obeheix: tot seguit puja á son carro. Macaón, fill del célebre metje Esculapi, se posa á son costat. L' anciá rey fueteja al seus corcers, que volan ab ardor cap á la flota, perqué 'l tornarhi 'ls hi es agradable.
Mentrestant Cebrion, desde la part alta del carro, s' apercebeix del desorde dels Troyans.
«Héctor, esclama, mentres que en aquesta estremitat del camp de batalla, penetran fins á las filas enemigas, los demés Troyans fugen confusament ab los seus corcers. Ayax, fill de Telamon, es qui 'ls desordena. Lo reconech per l' ample escut que li cubreix las espat-