Pàgina:Iliada (1879).djvu/148

llas; dirigim donchs nostre carro cap aquell cantó ahont s' aixeca tan formidable tumulto, ahont los caballers y 'ls peatons se matan ab furor los uns als altres.»
Diu aixó y, ab son fuet estrepitós, excita los seus corcers. Aquestos obedients á la má que 'ls dirigeix, portan rápidament lo carro entre las duas armadas, trepitjant al passar cadavres y armas. Las sevas potas y 'ls cercles de las rodas, escampan gotas de sanch que tacan lo fusell y 'l semicercle del carro. Héctor frisa per llensarse entre las filas dels enemichs y rómprerlas. Escampa, entre 'ls Aqueus un terrible espant; perqué 'l seu ardor no té punt de descans, y 'ls persegueix á cops d' espasa, y de llansa, ó 'ls aniquila ab enormes pedras. No obstant, evita 'l combatre ab lo fill de Telamón.
Júpiter al mateix temps infundeix á Ayax un terror repentinament. L' héroe 's deté pasmat, se tira demunt las espatllas lo seu ample escut, y s' allunya frenétich, sens perdre de vista als guerrers. Com una bestia salvatje, mira de quan en quan al cantó del enemich y 's retira pas á pas. Aixis com un lleó 's troba repelit en una estable de bous pe 'ls gossos y 'ls pastors que han estat vigilant tota la nit pera impedirli satisfer son apetit ab lo greix del bestiá, y per mès que hage acomès, desitjós de devorar las carns, no ha pogut lograrho; y ha tingut de recular devant d' una pluja de darts ó de teyas encesas, tirats per mans atrevidas; per últim bramula, y á pesar de la seva rabia, s' allunya al espuntar l' aurora, lo cor plé de tristesa: aixis mateix Ayax, l' ánima compungida, s' allunya dels Troyans, ben á pesar seu, perqué tem per la flota dels Grechs. Aixis com un peresós ase, ab pas pausat, se fica dins d' un camp de blat, á pesar dels noys que 'l guian; aquestos hi corren y li trencan los bastons demunt las espatllas, mes ell no deixa de pasturar, perqué las mans dels noys son débils per impedirho; y sols cedeix á sos esforsos quan ell se troba satisfet: aixis mateix lo fill de Telamón se veu acomés sense descans pe'ls fers Troyans y 'ls aliats d' aquestos; pegan ab sas llansas al seu enorme escut, mes per intermitencias sucessivas, se recorda del seu impetuós valor; se gira, deté l' esfors de las falanjes enemigas, y després empren la fugida. Aixis destorba als enemichs que 's tiren tots junts cap als vaixells. Sol, entre las duas armadas, se manté ferm y de tan en tan avansa. Entretant no para la voleyada de darts, tirats per mans atrevidas: los uns dirigits al seu ample escut s' hi deturan, y altres, encara que dirigits al seu cos, sense alcansar las carns, quedan enfonsats en l' arena.
L' ilustre fill d' Evemon, Euripilo, lo veu, cobert per una pluja de fletxas; corre, 's posa al costat seu y fa volar la seva llansa esplendenta, que alcansa á Apison, pastor de pobles, fill de Fausias, y li penetra en lo fetje sota 'l diafracma. Repentinament lo guerrer cau mort. Euripilo hi corre y li treu l' armadura. Quan se l' emporta, lo