Pàgina:Iliada (1879).djvu/15

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Diu: y Juno, dels brassos blanchs, se posa á sonríurer, y sonrient acepta la copa que li ofereix lo seu fill. Ell, entretant trayent d' una urna 'l dols néctar, comensant per la dreta, va servintlo á tots los deus. Una interminable rialla s' alsa entre 'ls benhaurats inmortals, quan veuhen á Vulcano servint ab activitat en lo palau de Júpiter. Aixís durant tot lo dia, fins á posta de sol, continúa 'l festí, y cap d' ells pot queixarse de no haber tingut una bona part dels manjars. No hi faltan tampoch acorts de la lira graciosa que té Apolo, ni cants de las Musas, que per torn fan sentir la seva hermosa veu.
 Mes quan la brilladora llum del sol ha desaparegut, los deus, desitjosos de repós, se 'n tornan als palaus que ab art maravillós los hi ha construit l' ilustre Vulcano. Júpiter se 'n va cap al llit de costum ahont s' ajeu quan lo somni dols s' apodera d' ell; hi puja per dormir, tenint al seu costat a Juno, del trono d' or.