tar l' aurora, 'ls heraits fan atronar ab la seva veu y convocan als de Pilos que algun dany haguessen sofert pe'ls d'Elide. Los capdills del poble s' ajuntan y fan la repartició. Los Epeos eran deutors de molts dels nostres; nos trobavam allavors en Pilos en molt mal estat; perque en los anys precedents, Hércules, arruiuant nostre territori, habia mort los mes valents de la ciutat. Dels dotze fills del valerós Neleo, habia quedat no mes quejo: tots los altres habían mort; y 'ls fers Epeos, lo cor plé d'injusticia, nos omplian d'ultratjes. Lo vell Neleo sobretot tenia molt que reclamar dels Epeos; quatre dels seus corcers, destres per las carreras se'n habiau anat als jochs ab sos carros pera disputarse un trípode. Lo rey dels Epeos, Augeas, va quedársels, y va deixar sols que se 'n entornés l' escuder apesarat per la pèrdua de sos caballs. La relació d' aquest servidor, la mateixa mala acció, irritaren á Neleo, y obtingué una gran part del botí: trecents caps de bestiá y sos corresponents pastors pera formar un gros remat de bous y un altre d' ovellas. Lo restant se doná al poble y repartit de tal manera que cada qual n' obtingué la seva justa porció. Estávam ocupats en aquesta partició y feyam en la ciutat sacrificis als deus, quan, lo tercer jorn, los Epeos venen en gran nombre. Corcers y combatents corren armats, las filas estan complertas, y entre ells s' hi troban los dos fills de Molion, noys encara, y poch hábils en desplegar son impetuós valor. En las marges del Alfeo, als confins de l' arenosa Pilos, s' aixeca en lo cim d' un serrat la ciutat de Trion. Los enemichs la sitian, frisant pera destruirla: ja han atravessat tota la plana, quan, durant la nit. Minerva baixa del Olimpo, nos porta aquesta nova y 'ns crida á las armas. Reuneix ab facilitat, en Pilos, guerrers plens d' ardor. Entretant Neleo, que desconfia de la meva poca esperiencia, amaga 'ls meus corcers y no 'm permet pendre las armas. Mes jo me n' hi vaig á peu, y tal com me trobava; guiat per Minerva 'm distingeixo entre 'ls nostres caballers. Prop de Arene, ahont lo riu Minieo desemboca al mar, esperem l' aurora divina, voltats de legions de infants; marxem armats, unidas las filas; y vers al mitj dia, l'armada entera arriba á las marges santas del Alfeo. Allà oferim al tot poderós Júpiter solemnes sacrificis; al riu Alfeo, un toro: á Neptú un altre toro; y á Minerva, dels ulls blaus, una badella encara sense domar. En las nostras columnas prenguérem, tot seguit lo menjar dels vespres, y cada qual vestit ab la seva armadura, dorm en las marges del riu. Entretant los saperbiosos Epeos van estrenyent mes de prop la ciutat, impacients pera devastarla. Mes nosaltres ho prevéyam, y féyam apareixe devant de sa vista los fatigosos travalls de Marte. Quan lo sol resplandent s' espargeix per demunt la terra, implorem á Júpiter y á Minerva; despres marxem junts cap al combat. Al moment primer en que 'ls Epeos y 'ls Pilos venen á las mans, mato un héroe y m' apodero del seu car-
