Pàgina:Iliada (1879).djvu/152

ro: Mulios, gendre d' Augeas; s' habia casat ab la filla mes gran de las sevas, la ròssa Agamedes, coneixedora de totas las plantas saludables que crian los camps. Quan ell va en contra meu, li tiro la meva llansa y cau en la pols; tot seguit salto al seu carro, y 'm quedo entre 'ls primers combatents. Los fers Epeos fugiren en confusió quan vegeren caure l' héroe que manava 'ls carros, lo mes valent de l' armada. Me tiro demunt d' ells, lo mateix que la negra tempestat; m' apodero de cinquanta carros, y en cada un d' ells, dos guerrers, traspassats per la meva llansa, perden la vida. Sens dubte hauría mort al dos joves fills de Actor y de Molion, si 'l seu avi Neptú no 'ls hagués salvat del combat rodejantlos d' una boyra espessa. Allavors Júpiter concedeix als Pilis una gran victoria. Perseguim als vensuts á través de la vasta plana; exterminem als combatents; nos emportem las sevas armaduras; y no detenim nostres caballs fins á la fértil Buprasio, fins á la roca Olénica y á la serra d' Alisa. Allá Minerva detingué l' armada, y no vaig parar fins haber mort l' últim guerrer enemich. Los Aqueus triunfants tornaren de Buprasio á Pilos, donant gracias, entre 'ls inmortals á Júpiter, y, entre 'ls homes, á Néstor.
 »Tal era jo un jorn entre 'ls guerrers, si lo passat no es un somni; mes Aquiles tan sols fa servir per ell lo seu valor. Dia vindrá en que té de sentir violents pesars, quan 1! armada será destruida. Amich, recórdat de las exhortacions de Meuecios, quan, desde la Phtia, t'enviá prop de Agamemnon. Nos trobávam en lo palau lo noble Ulisses y jo; y sentírem tot lo que 't recomená. Recorriam allavors la Grecia fértil pera juntar als seus héroes. Arribárem á las moradas d' Eácido é hi trobárem á Menecios ab Aquiles y ab tú. L' anciá Peleo cremava dintre la tanca de son palau, per Júpiter atronador, las cuixas grassas d' un toro; aguantava una copa d' or y espargia en la flama del sacrifici libacions de ví generós; vosaltres estavau ocupats en preparar las carns de la víctima. Nosaltres entretant permaneixiam sota 'l pórtich. Aquiles sorprés al veurens, corre cap á nosaltres: nos agafa per las mans, nos introduheix, nos invita á seure y 'ns presenta 'l menjar qu' es de costum oferir als hostes. Quan estiguerem satisfets de menjars y de begudas, comensí'l meu discurs exhortantvos á que 'ns seguisseu; vosaltres nos escoltareu ab deliri, y 'ls dos ancians vos dirigeixen nombrosas instruccions: «Aquiles, esclama Peleo, combat sempre ab valentía, y aventatja als altres guerrers en valor.» Al mateix temps Menecios te diu: «Fill meu, Aquiles t'aventatja pe'l seu naixement ilustre, mes tú tens mes anys que ell. La seva forsa es superior á la teva, més tú pot aconsellarlo dretament; fesho, sigas lo guia d' ell. T' obehirá, preveyent que li donarás bons consells.» Aixís va parlarte l' anciá, més tú ho has oblidat. Aquest es lo moment de donar á Aquiles consells prudents, tal vegada 'ls escoltará.