Pàgina:Iliada (1879).djvu/155

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




CANT XII.

______



 Mentres que 'l generós fill de Menecios cuidava en sa tenda á Euripilo ferit, la batalla s' habia anat fent terrible. Lo fosso, l' ampla muralla que 'l coronava y que defensava'ls vaixells, ja no debia protegir mes lo camp dels Argius. Quan hagueren construhit la muralla, deixáren aquestos de oferir ricas hecatombas als deus perque ella fos la defensa de la flota y del inmens botí contingut en aquesta; habia sigut donchs fabricada contra la voluntat dels inmortals; y la seva duració no podia esser llarga. Mentres que visqué Héctor, que'l fill de Peleo sostingué la seva cólera, y que la ciutat de Priam no fou saquejada, la muralla dels Grechs restá ferma. Mes en l' any desé del siti, los mes valerosos Troyans habian mort; entre'ls Argius los uns habian deixat d' existir, y 'ls altres sobrevivian. Allavors la gran Ilió fou destruida, y 'ls vencedors retornaren en sos vaixells, á sa estimada pátria. Tot seguit Apolo y Neptú resolgueren tirar á terra la muralla y per ferho, juntaren l' impetuositat de tots los rius que desde las serras del Ida devallan á la mar: lo Resos, l' Heptáporo, 'l Careso, 'l Rodios, lo Granico, l' Esepo, 'l diví Escamandro y 'l Simois, quals marges vegeren caure per terra nombrosos cascos, nombrosos escuts y la sanch de molts semi-deus. Apolo desvia aquestos torrents y, durant nou jorns, feu rebotre contra la muralla las sevas corrents reunidas. Al mateix temps, á fi d' enfonzarla promptament en la mar, Júpiter feu caure una pluja contínua, lo mateix Neptú, ab lo trident en la má conduhia las torrentadas estrepitosas y fent rodolar fins á la mar las rocas y las enormes jáceras damunt las quals los Grechs, á costa de crudels fatigas, habian assentat los fo-