Vés al contingut

Pàgina:Iliada (1879).djvu/156

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

naments. La muralla no tardá en véurers nivellada ab la corrent del rápit Helespont, y la sorra, cubrint l' espayosa platja, feu desapareixe per sempre las senyals d' ella. Los rius allavors entraren en son encausament, en qué fins á aquella ocasió habian corregut tranquilas las sevas cristallinas ayguas.
Aixó debían fer mes endevant Apolo y Neptú. Are, al entorn de la sólida fortalesa la guerra y l' estrépit esclatan, las vigas de las torres cruxeixen baix los colps contínuos dels sitiadors. Los Grechs, domats pe 'l flagell de Júpiter, se troban arrambats vers la flota y tremolan devant d' Héctor, violent árbitre de la fugida. Aquest héro no pára de combatre, semblantse á la negra tempestat. Com un singlá ó un lleó segur de la seva forsa 's torna contra 'ls gossos y 'ls cassadors, aquestos se juntan, li plantan cara, 's deturan y li disparan nombrosas fletxas; mes lo seu cor altiu no sent mica de por, no pensa en fugir, y 'l seu atreviment lo pert; continuament, per una embestida sobtada, proba la resistencia de las líneas dels cassadors, y per tot ahont embesteix las líneas cedeixen y 'ls cassadors fugen del seu devant; aixis mateix Héctor, tirantse á lo mes fort de la batalla, la fa ondular y anima als seus companys perque penetren en lo camp enemich. No obstant los seus corcers fogosos titubejan; se deturari, renillant, al peu mateix del fosso que 'ls espanta: massa ample perque pugan saltarlo, massa fondo perque pugan passarhi ab facilitat; d' un costat y d' altre la pendent es rápida, y en los encrestats, en sentit oposat á la pendent, los Grechs li han plantat grossas y fermas estacas punxagudas de la part superior. Un corcer, arrastrant un carro lleuger, difícilment hauria vensut semblants obstacles. La gent de peu está ab impaciencia per intentar aquesta empresa; allavoras Polidamas s' acosta al atrevit Héctor y li diu:
«Héctor, y vosaltres, capdills dels Troyans y dels aliats, excitem temerariament á nostres caballs lleugers perque travessen lo fosso: l' empresa no es gens fácil; estacadas punxagudas coronan la rampa interiorment, y darrera d' ellas hi ha la muralla. No s' hi pot baixar per combátrehi ab carros. Lo pas es estret y crech que tots hi moririam. Si es cert que Júpiter atronador ha volgut aniquilar als Grechs y ajudar als Troyans, voldria jo que aixó fos desseguida, que sucombissen aquí sense gloria, lluny de sa patria. Mes si tórnan á empendre l' ofensiva y girantse cap á nosaltres, nos entreuhen de prop dels vaixells, serem tirats dins d' aquest fosso profon, y no crech que un sol Troyá paga escapar, quan los Aqueus nos haurán embestit cara á cara, pera portar la nova á Ilió. Pero anem, y fem tots lo que vaig á proposar. Que 'ls nostres escuders retingan los caballs al peu mateix del fosso. Nosaltres, á peu, resguardats ab nostras armas, seguirém compactes á Héctor; y 'ls Grechs no podrán fernos resistencia, si realment están amenassats de pérdrers.»