Pàgina:Iliada (1879).djvu/159

Pilón y á Ormeno; Leonteo, rebrot de Marte, arrenca la vida ab la seva llansa al fill d' Antimaco, Hipomaco, que reb la ferida en mitj de la cintura; després, trayent de la vaina la trinxanta espasa, se tira entre la multitut, y fereix de prop á Antifates, que cau estés d' espatllas á la sorra; y al mateix moment fa caure demunt la fértil terra 'ls cadávres de Menon, d' Iameno y d' Orestes.
Mentres los Lapitas despullan á aquestos guerrers de sas armaduras, l' escullida flor dels jóves héroes troyans segueix á las órdres d' Héctor y de Polidamas, y son los mes braus, los mes nombrosos y 'is mes frisosos per rompre la muralla y calar foch als vaixells. Arríban al peu del fosso y allavors titubejan, perque un auguri se 'ls hi apareix quan se disposan á passarlo. Es un áliga de vol altiu que vé demunt mateix de l' ala esquerra dels sitiadors, y porta en las urpias un gros serpent sanguinós, encara viu. Lo dragó palpitant no deixa de combatre; se retors y mossega 'l pit, prop del coll, de l' áliga, la que rendida pe'l sufriment lo deixa anar; cau á terra, en mitj dels guerrers, y l' au fent grans crits emprén de nou son vol al buf del vent. Los Troyans s' horroritzan al veure 'l reptil estés á sos peus, auguri del deu que porta l' escut. Allavors Polidamas s' acosta al atrevit Héctor, y li diu:
«Héctor, sempre 'm contradius quan en las asambleas me toca donar bons consells; pero es indigne d' un ciutadá parlar contra la ralló, ja sia en l' assamblea ja en la guerra y aplanarse en tot á la teva autoritat. Jo diré avuy com sempre, lo que'm sembla mes acertat. Guardéuvos d' anar á combatre als Grechs fins als seus vaixells. Mira lo que preveig, si verdaderament es un auguri lo que acaba d' aparéixer als Troyans impacients pera passar lo fosso. Hem vist aquesta áliga de vol altiu, revoltejar demunt de nostra ala esquerra y portar entre las sevas urpias un dragó sanguinós, viu encara. L' hem vista tot seguit, sense arribar al seu niu, deixar escapar la presa, debent renunciar á repartirla entre 'ls seus aguilots. Aixis nosaltres, quan ab tota forsa haurem romput las portas y la muralla dels Grechs; quan los enemichs recularán devant de nosaltres: no tornarem á rependre ab ordre 'l camí que haurem fet. Si; deixarém abandonats nombrosos combatents á qui 'ls Grechs haurán trossejat defensant la seva flota. Tal seria 'l sentit d' aquest auguri per qui sapiguès interpretar las senyals divinas, y 'l poble l' obehiria.»
Lo brau Héctor li dona una mirada terrible y esclama:
«Polidamas, creu que aquest discurs teu no m' es satisfactori, Tú sabs, per necessitat, pensar mes bè y parlar millor, y si es cert que parlas ab serietat, es que algun dels deus t' ha tret la rahó, ja que proposas despreciar la volmunt del tot pcderós Júpiter, oblidar las promesas que 'ns té fetas, ab una senyal de cap, y proposas que donguém crédit á las aus voladoras. Jo may me cuido de semblant