cosas. No m' inquieto per si vólan á la dreta meva, del costat de l' aurora ó del sol; ó á la meva esquerra, vers las tenebras inmensas. Amichs, obehim la voluntat del gran Júpiter, que regna sobre tots los humans y sobre 'ls inmortals. L' auguri millor es combatre per la patria. Polidamas ¿perqué refusas los perills de la guerra? Encara que deguessem caure baix los colps dels Grechs, al voltant de la flota, no tingas por de morir, perqué 'l teu cor petit no t' excitaria á permanéixer ferm ni á passar avant. Mes si t' apartas del combat, si per tas pérfidas paraulas fás que l' abandone un sol de nostres guerrers, tot desseguida, ferit per la meva llansa, perdrás la vida.»
Diu aixó, y mana donar l' assalt. Los seus, fent grans crits, segueixen sos passos. Per sobre dels seus caps, Júpiter aixeca, desde 'l cim del Ida, una arremolinada de vent que tira núvols de pols al demunt dels vaixells; aixó debilita 'l valor dels Grechs y assegura la victoria als filis de Priam y á tots los Troyans. Aquestos, fiats en son vigor y en la protecció de Júpiter s' esforsan en rompre la muralla. Arrencan los marlets, tiran á térra las barbacanas, alsapreman ab palancas las grossas pedras que 'ls Grechs habian plantat en terra per sosteniment de las torres, y procuran arrancarlas, esperant aixis obrir la bretxa. Los Grechs entretant, lluny de recular, cubreixen ab sos escuts las barbacanas, desde ahont apuntan als enemichs que avansan per baix de la muralla. Los dos Ayax dónan las ordres desde la part alta de las torres, recorren las filas y comunican coratje als sitiats, A ne 'ls que veuhen que 's disposan á abandonar lo combat, los hi dirigeixen ja paraulas carinyosas, ó ja duras reprimendas.
«Amichs, esclaman, valents, los que ho sou menys ó que sou débils, ja que al cap y al últim no es dó general senyalarse d' igual manera en las batallas, aqui hi ha feyna per tots; vosaltres mateixos ho veyeu. Que ningú s' aparte de prop dels vaixells al sentir los crits d' aquest home amenassador: aneu endevant; animéuvos los uns als altres. ¡Volgués Júpiter que l' fessem recular y que ' perseguissem fins á las murallas d' Ilió!»
Parlant aixis los dos héroes devant la seva host, sosténen lo coratje dels Grechs. Com en un jorn d' ivern, quan al previsor fill de Saturno li plau mostrar las sevas armas y fer baixar demunt dels humans tristas geladas, los vents están aplacats y la neu no para un moment de caure en grossos borrallons, fins que ha cobert las serras, los orgullosos cims de las montanyas, los verts prats y las fértils terras de cultiu; lo deu ne fa caure també en las platjas de la mar escumosa, mès allá, lo mobiment de las onas la fá desaparéixer, y tot lo demés queda amortallat per la neu que ha llensat demunt la térra lo soberá del deus; aixis mateix d' una part y altra dels guerrejadors cau una pluja de pedras que 's tiran qui mès pot los Grechs y 'l Troyans. En tot lo campament s' alsa un espantós estrépit.
Pàgina:Iliada (1879).djvu/160
Aquesta pàgina ha estat revisada.
