Pàgina:Iliada (1879).djvu/164

pla de la base, posada devant de la porta, tal que dos homes dels mes forsuts dels que ara existeixen entre 'l poble, no haurian pogut alsarla fácilment desde térra fíns á posarla demunt de la seva carreta. L' héroe, tot sol, la maneja sense esfors. ¡Tant es lo que per ell l' ha feta llaugera 'l fill de Saturno!
Aixis mateix com io pastor porta ab facilitat ab una sola má lo flonjo velló d' un moltó, que perell es un pes llaugeríssim, aixis mateix Héctor aixeca la pedra y la rebat contra la tanca de la porta. Dobles taulons de una grau gruxaria tancan sòlidament l' obertura, subjectats per la part de dintre per duas barras encreuadas manejada per una sola clau. L' héroe s' hi acosta; pera assegurar lo colp, separa las camas, posa ferms los peus en terra, y pega entre las duas portas. Los reforsats golfos se trencan; la pedra cau pesadament al altra part de la porta, que cruxeix ab forsa; los forrellats cedeixen, las portas saltan estelladas, trencadas per la violencia del colp. L' ilustre Héctor tot seguit salta dins del campament enemich, terrible com la nit rápida. Lo seu cos resplandeix de bronzo, ab un aspecte formidable. En las mans porta duas llansas. No més que un deu podria deturarlo quan fent salts passa la porta; los seus ulls llensan flamas; se gira vers als Troyans y 'ls exhorta á que 'l segueixin. La seva veu atronadora 'ls atrau. La muralla es escalada per totas parts, las portas sólidas son esbonzadas, los Grechs fugen cap á las sevas naus; lo bullici es horrorós.