______
Quan Júpiter hagué conduhit fins á la riba á Héctor y als Troyans, los hi deixá sostenir sense descans las angunias y la pena del combat. Los seus ulls brillants se giraren per mirar á la terra dels Tracis destres en domar corcers; dels Misis, guerrers intrépits; dels famosos Hipomolgos, que s' alimentan ab productes de llet; y dels Abios, los mes justos dels mortals.
No posa ni un sol moment son esguart penetrant vers á Ilió; no suposa 'l seu esperit que cap dels inmortals vingui á auxiliar als Grechs ó als Troyans. Mes lo deu poderós que conmou la terra, no ha deixat de vigilarlo. Assentat en la Samotracia, en lo cim d' una montanya poblada de boschs, Neptú ha sortit de las onas pera contem¬ plar desde aquell siti la guerra y 'ls combats. Sa mirada abarca l' Ida tot enter, la ciutat de Priam y la flota dels Atridas. S' apiada dels Grechs vensuts pe 'ls Troyans. y sent contra Júpiter una indignació violenta. De sobte, ab pas rápit, baixa d' aquells cims escarpats. L' alta montanya y 'l bosch ombrívol tremolan sota 'ls seus peus inmortals; ha donat tres passos y á ne 'l quart arriba al fi, que es Egas, ahont, en lo fons del abim, s' aixecan las sevas eternas y superbas moradas resplandentas d' or. Neptú entra en son palau, posa sota 'l jou 'ls seus corcers de peus de bronzo, de vol llauger, d' aurea crinera; se posa l' armadura d' or, agafa 'l fuet maravellós, puja en son carro y 'l dirigeix per demunt de las onas; los monstres marins, reconeixent á son senyor, surten dels seus caus y saltan d' alegria; las algas marinas se divideixen ab amor, los corcers volan rápidament y per sota 'l carro 'l fusell de bronzo ni tant sols s' humiteja. Lo deu arriba prop de la flota dels Grechs.
