Pàgina:Iliada (1879).djvu/167

gran dolor s' ha apoderat de la seva ánima, quan han vist als Troyans escalar en tropell l' alta muralla; 'ls observan; llensan llágrimas en abundó; no 'ls queda 'l esperansa d' escapar de la mort. Mes Neptú 's barreja entre aquestos héroes y no 's dona pena d' animar las sevas falanges; primerament se dirigeix á Teucro, Leitos, Peneleo, Toas, Deipiro, Merion, Antíloco, capdills tots de la guerra. Lo deu desperta son valor ab aquestas paraulas que 'ls hi diu rápidament:
«¡Quina vergonya, oh joves Argius! Contava ab vosaltres pera salvar la flota, ab tal que combatessen; mes si us aparten de l' ardenta batalla, avuy brilla 'l jorn en que serem vensuts pe 'ls Troyans! ¡Ay, allavoras hauré vist, donchs, ab mos propis ulls aquest gran prodigi, aquesta espantable maravella que jamay creguera que tingues de realisarse! ¡Los Troyans apoderats de la flota! Ells, per tant llarch temps parescuts á temerosos cervos, promptes sempre á fugir, contínuament corrent á la ventura pe 'ls boschs, débils, inhábils per combatre, presa habitual de xacals, panteras y llops; ells que, fins aquest jorn, no s' habían atrevit encara un sol moment á resistir lo valor, los brassos dels Aqueus, are combaten apartats de la ciutat, prop de nostres vaixells, á causa de la perversa acció del capdill, y de la flaquesa dels guerrers que, estant mes d' a cort ab ell, refusan defendre la flota y son morts devant d' ella. ¡Insensats! Si es cert que 'l poderós Agamemnon ha faltat ultrajant al joyós Aquiles. ¿per aixó debem creuharnos de brassos durant la batalla? Reparém la falta; ‘l esperit dels bons no es pas incurable; es vergonyós per vosaltres que dongau al oblit vestra impetuosa valentia, vosaltres, los mes braus de 'l armada. Perdono al cobart que fuge de la lluyta; mes, contra vosaltres, m' indigno de tot cor. ¡Amichs, molt prompte la vostra inacció haurá fet arribar al extrem los nostres mals! ¡Ah, que las mevas reprensions, que una justa vergonya penetren en vostras ánimas! ¡Penseu que 'ns trobém sostenint una terrible lluyta! Lo joyós Héctor ha esbotzat ja las nostras portas, ha trencat los forrellats, y ha portat la guerra fins al peu de nostras naus.»
Lo discurs de Neptú inflama l'esperit dels héroes. Al entorn d' Ayax no tardan en formarse falanges impenetrables, á ’l las que 'l mateix Marte y Minerva, que anima 'ls combats, haurian celebrat. Los braus escullits, ferms en son siti, esperan als Troyans y al diví Héctor. S' apinyan apoyant llansa, ab llansa, escut ab escut, home ab home; las crineras, per demunt dels conos brillants, se tocan y 's barrejan en una sola ondulació. ¡De tal manera están apretadas las filas! Las llansas enlayradas per mans atrevidas, s' agitan; los homes están resolts á encaminarse dret al enemich y frisan per combatre.
Pe'l seu costat, los Troyans en tropell van avansant; Héctor va al