Pàgina:Iliada (1879).djvu/17

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


dels Troyans. Los inmortals moradors del Olimpo han acabat las sevas dissensions; Juno ab sos prechs los ha aplacat á tots y grans calamitats amenassan sobre Ilió per la má de Júpiter. Conserva sas ordres en ton esperit y guárdat de que l' oblit no se las emporte quin lo somni dols t' abandone.»
 A aquestas paraulas desapareix y deixa á Agamemnon esperansar en son esperit lo que no deu véurer cumplert. Lo rey projecta fer seva en aquell mateix dia la ciutat de Priam. ¡Insensat! Ignora los trevalls que li reserva Júpiter, que s' ha proposat abocar demunt dels Grechs y dels Troyans nombrosos dolors, arrancárloshi nombrosas queixas, en lo més fort de las terribles batallas. Mentras s'está deixondant, ou encara á son entorn murmurar la veu divina; s' alsa, se posa una blanca túnica, nova y magnífica; s' embolica ab un superb mantell, lliga en sos peus brillants, bellas sandalias; en l' espatlla 's coloca sa espasa adornada d' argentats claus, agafa 'l ceptre incorruptible de son pare, y portantlo en la má, entre 'ls vaixells s' encamina.
 La deesa Aurora se 'n puja al ample Olimpo pera anunciar lo jorn al fill de Saturno y als demés inmortals, y 'l rey dóna ordres als heralts de veu sonora perqué convoquen als Grechs á gran assamblea. Los heralts obeheixen y 'ls guerrers acudeixen apresuradament.
 Ab tot aixó, 'ls capdills magnánims se reuneixen en consell en la nau del rey de Pilos. Quan l' Atrida 'ls té reunits concerta ab ells saludables propósits:
 «Amichs, los hi diu, presteume tota l' atenció. Durant la tenebrosa nit, un Somni diví se 'm ha aparescut; semblant al noble Néstor, per la figura, l' alsada y 'l posat; s' acosta al meu cap y 'm dirigeix aquestas paraulas:
 «¡Dorms, fill de l' ilustre Atreo! No convé pas que un home que goberna, que un rey á qui tants pobles y tants grans interessos s' han confiat, dorme la nit entera. Depressa acull las paraulas que 't dich: Júpiter m' envia prop teu desde lo alt de sas llunyanas moradas. Plé de compassió y de solicitut pels Grechs, t' exhorta á que poses demunt las armas totas las hosts sevas. Ha arribat lo dia d' apoderarte de la estensa ciutat dels Troyans. Los inmortals moradors del Olimpo han acabat las sevas dissensions; Juno ab sos prechs los ha aplacat á tots y grans calamitats amenassan sobre Ilió per la má de Júpiter; Conserva sas ordres en ton esperit.» A aquestas paraulas desapareix y 'l somni dols m' abandona. ¡Veyam, donchs, com farem decidir als fills de la Grecia á que prenguen las armas! Jo vaig á tantejarlos ab mas paraulas, mentras se 'm permete; los hi manaré fujir ab sas naus; vosaltres, per altre cantó, deteniulos ab vostras exhortacions.»