de la mar escumosa. Las altras estavan esglaonadas fins á la plana, y la muralla tocava á las extremitats de l' última línea. La riba, á pesar de la seva estensió, no hauria pogut contenir la flota entera en una sola línea; l' armada habia sigut reduhida á un espay massa estret. Los vaixells, están, donchs, disposats en rengleras y omplen del tot las vastas costas del golf que rodejan á dos promontoris. Los reys, pera contemplar la batalla, van tots junts apoyats en las sevas llansas y ab lo cor nafrat d' afligiment. L' aparició del venerable Néstor los hi gela l' ánima.
«Fill de Neleo, esclama Agamemnon, honor de la Grecia ¿com es que abandonant la batalla destructora, tornas al nostre camp? Tinch molta por de que 'l fogós Héctor portará á cap l' amenassa que ha fet en la assamblea dels Troyans de no anársen d' aquí per entornársen á Ilió avans d' haber incendiat las naus y exterminat als Argius. Aixó es lo que ha dit y porta camí de cumplir la seva paraula. ¡Ay! sens dubte que tots los Grechs han concebut en l' ánima la seva cólera contra de mí, y, com Aquiles, s' escusan de combatre prop de la flota.
—¡Ay! respon Néstor, aixó de que tens por ja se ha cumplert y ni 'l mateix Júpiter podría desfer lo fet. La cerca del campament, que habiam alsat, per defensa nostra y de la flota, una muralla inespugnable, está ja desfeta. Are 's combat ab furor y sense treva vers als vaixells. Per mes que miresses, no podrías dir de quin cantó mes que de quin altre los Grechs flaquejan; per tot cauhen en tropell, y l' estrépit arriba fins al cel. ¡Considerem, donchs, com acabará aquesta lluyta, y mirem si un prudent consell pot salvarnos! De tots modos, no pretendí exhortarvos perqué torneu á la lluyta. No es pas als ferits als qui convé combatre.
—¡Néstor, contesta l' Atrida, ja que la batalla té lloch, prop de las popas de nostras naus, aquesta muralla, aquesta fossa que han costat tantas fatigas als Grechs, aquesta cerca, que esperavan que defendria á la flota y als guerrers han vingut á ésser inútils! ¡Ah, sens dubte 'l tot poderós Júpiter vol que 'ls Grechs moren sense gloria lluny d'Argos! Avans sabia jo que protegia de bon cor als fills de Danaos; més are veig que després d' habernos subjectat los brassos y ofegat las nostras forsas, honra als Troyans com si fossen divinitats. Creyeume, donchs, y fem lo que vaigá proposar: portem los vaixells cap al aygua, tirémlos á la mar, posem las áncoras, y esperem la nit divina: tal vegada aquesta fará que 'ls Troyans suspenguen lo combat. Allavors podrem tirar la aygua 'l resto de la flota. No es cap vergonya que'ns aprofitem de la nit per evitar la nostra ruina, y la fugida es preferible á la captivitat.»
Ulisses, abundant sempre en útils consells, li tira una mirada de indignació y exclama:
Pàgina:Iliada (1879).djvu/183
Aquesta pàgina ha estat revisada.
