______
Encara que l' anciá Néstor se 'n habia anat á beure, no deixá de sentí 'ls crits, y diu al fill d' Esculapi:
«¡Considera, diví Macaón, com finirá aquesta batalla! La cridoria dels joves combatents va aumentant prop dels vaixells. Quédat aquí descansant y beu ví generós, fins que la rossa Hecamede t' haje escalfat l' aigua del bany y rentat la pols y la sanch de que estás plé. Jo me 'n vaig en siti desde ahont ho pugui veure tot.»
Ditas aquestas paraulas, se posa l' escut de Tranimedes, que l' habia deixat allí, y lluyta va ab lo de Néstor; agafa una forta llansa, ab punta de bronzo, y's deté á l'entrada de la tenda, desde ahont se presenta á sa vista un crudel espectácle. Los Grechs vivament apurats, mes enllá 'ls fers Troyans que 'ls persegueixen, y derrera d' ells, la muralla caiguda. Aixis com en l' ampla mar, quan li pegan al demunt los colps rápits dels vents sonorosos, y sas onas silenciosas han anat tornantse negrencas, sense decidirse á anar per un cantó ó per un altre, esperant lo vent impetuós que per mes potent ha d' escullir Júpiter; aixis mateix l' ilustre anciá 's detura indecís, dubtant en son esperit si 's posará á lluytar entre 'ls fills de Danaos, ó si anirá á trobar al rey dels guerrers, Agamemnon. Per fi li sembla preferible anar á trobar al Atrida.
Los combatents entretant se matan los uns als altres; lo bronzo impenetrable ressona demunt dels seus pits colpejats per las espasas y las picas de doble punta. En aquest moment los reys, deixebles de Júpiter, ferits pe 'l bronzo, Diomedes, Ulisses, Agamemnon, que venen de las sevas naus, troban á Néstor. Una primera línea de vaixells estava disposta, lluny del camp de batalla, demunt las marges
