Pàgina:Iliada (1879).djvu/181

seva dreta; los Grechs reconeixen en l' au l' áliga de vol altiu, y, animats per aquest auguri, rompen en crits gojosos.
 Héctor al mateix temps respon:
 «Ayax, superbiós en paraulas, baladrer inconsiderat ¿qué es lo que has dit? ¡Que no só jo fill de Júpiter y de l' augusta Juno! ¡que no se'm venera continuament lo mateix que á Minerva y á Febo, tan cert com aquest jorn porta inmensas calamitats als fills dels Aqueus! Morirás entre las filas d' aquestos si t' exposas als colps de la meva llansa que trossejará 'l teu cos delicat. Si; 'ls cans y 'ls buitres de Troya s' afartarán ab las tevas carns y ab lo teu greix, quan restarás estés al peu dels vaixells.»
 Després d' haber parlat aixis camina en avant; los seus companys lo segueixen fent grans crits; darrera d' ell, las altras forsas alsan un inmens clamoreix. De son costat, los Grechs prorompren en crits de guerra; no s' oblidan del seu valor, y esperan toparse ab los Troyans mes valents.
 L' estrépit de las duas armadas s' enlayra fins al éter, fins á l' esplendorosa morada del soberá dels deus.