la que ja tenim. Més exortem y fem anar contra l' enemich á aquells Grechs que, pera satisfer la seva ira, s' han retirat y no lluytan.»
Diu aixó: 'ls heroes no son sorts á tals paraulas; y se 'n van. Al seu devant se posa'l capdill de l'esquadra, Agamemnon. Lo dur Neptú no ha deixat de vigilarlos, y baix la figura d' un anciá, s' acosta, agafa per la má dreta al fill d' Atreo y li diu:
«Atrida, sens dubte 'l fill de Peleo s' alegra en son cor crudel al veure la matansa y la fugida dels Grechs, perqué ni té sombra de pietat. ¡Aixis morís tal com es; que un deu l' aniquilés! Ara com ara 'ls benhaurats inmortals no están pas airats en contra teva. No ho dubtes, los capdills y 'ls reys troyans farán encara alsar la pols en la plana: tu 'ls veurás corre vers á Ilió, allunyantse de las tendas y dels vaixells.»
Ditas aquestas paraulas, dona un gran crit y corre en avánt. Tant com poguera fer lo clamoreig de non ó deu mil guerrers, tant ressona, fora del pit del poderos Neptú, la seva formidable veu. Inflama 'l valor dels Grechs d' intrépit coratje, y las sevas forsas se multiplican.
Juno, del trono d' or, s' alsa, guayta desde 'l cim de l' Olimpo, y reconeix al seu germá que corre afanyós entre 'ls combatents; lo cor li salta d' alegria. Veu més lluny assentat en la cresta més elevada de l' Ida, fértil en manantials, á Júpiter, á qui aborreix en son esperit. Tot desseguida l' augusta deesa medita 'l medi d' enganyar al seu espós, y li sembla que lo millor que pot fer es anar al Ida, després d' haberse ben adornat, per si veyentla ell desitjaria dormir al seu costat, y aixis ella podria infundir á sas parpellas y á la seva ánima prudenta un somni profon y delectable. Al moment entra á la cambra que 'l seu fill Vulcá va construirli; posanthi robustas portas á l' entrada ab un pany de secret que cap altra divinitat sabia obrir. La deesa s' hi fica y tanca per dins las portas brillantas. Tot seguit, ab ambrosia se renta 'l seu cos atractiu, y 's perfuma ab un oli diví que li han ofert en sacrifici, y que sempre que 's remou, la seva olor s' espageix pe 'l palau de Júpiter, per la terra y pe 'l cel. Quan s' ha perfumat, se pentina, forma ab las sevas mateixas mans las hermosas trenas que penjan de son cap inmortal; y's posa una túnica preciosa, labor admirable de Minerva, decorada ab dibuixos maravellosos. La té subjetada al pit per medi de tancas d' or. Un cinturón, guarnit de cent borletas li rodeja 'l eos. La mes ilustre de las deesas se penja á las orellas, destrament foradadas, arracadas d' un travall delicadíssim, adornadas ab tres brillants resplandents disposats ab un gust indefinible. S' embolica després ab un vel superbo, d' admirable delicadesa, blanch com lo sol, y 's posa, sota las plantas dels peus encisadors, hermosas sandalias. Després, un cop s' ha posat
Pàgina:Iliada (1879).djvu/185
Aquesta pàgina ha estat revisada.
