Pàgina:Iliada (1879).djvu/186

tots aquestos adornos, surt de la seva cambra nupcial, crida á Vénus, la condueix apartada dels altres deus y li diu:
 «Filla estimada: ¿me concedirás lo que vaigá demanarte?¿ó no m' escoltarás, airada perque protegeixo als Grechs y tú als Troyans?
 —Juno, li contesta Vénus, ilustre filla de Saturno, descubreixme 'l teu pensament, que 'l meu cor m' inclina á cumplirlo, si puch ferho y no s' hi oposa un poder major.»
 Allavors l' enganyadora Juno li respon:
 «Confiam lo secret d' amor y 'ls desitjos de que 't vals pera tenir subjectes al deus y als mortals. Vaig á visitar, als confins de la terra fértil, á l' Occeá, pare dels deus, y á la venerable Tétis, que m' han pujat y nodrit en sas moradas. Rea m' habia confiat á ells, quan Júpiter, de l' estensa mirada, desterrá á Saturno dessota la térra y la mar inmensa. Vaig á visitarlos y á posar pau á las diferencias que 's tenen: que, temps ha, estan separats l' un del altre y no 's comparteixen lo llit nupcial, perque la cólera s' ha apoderat de la seva ánima. Si logrés reconciliarlos ab dolsas paraulas y fer que dormissen en lo mateix llit, sempre més me tindrian estimada y 'm dirían venerable.
 —¡Oh Juno! respon Vénus la somrisenta, no puch ni dech negarte lo que 'm demanas, á tú que dorms entre 'ls brassos del soberá dels deus.»
 Ditas aquestas paraulas, se desfá del cos lo cinturón maravellós y variat ahont hi están reunits tots los atractius, las tendras caricias, los desitjos, las secretas conversas, y aquells mots que cautivan l' ánima fins del mes prudent. Vénus lo coloca en las mans de l' esposa de Júpiter y li diu:
 «Pren aquest cinturón brodat en lo qual s' hi troba tot; amágatal en lo pit. Estich segura de que no tornarás sense haber complert lo que desitjas executar.»
 Diu aixó: y l' augusta deesa sonriu y sonrient s' amaga en lo pit lo cinturón. Vénus torna á entrar al palau de Júpiter; y Juno, ab vol rápit baixa per la Pieria y la fértil Ematia. Atravessa després los cims elevats de las montanyas nevadas de la Tracia; los seus peus apenas tocan á terra. Desde 'ls puigs del Atos traspassa la mar escumosa y arriba á Lemnos, ciutat fundada pe'l diví Toas. Allí empren al Somni, germá de la Mort, l' agafa per la má y li dirigeix aquestas paraulas:
 «Somni, rey dels deus y dels homes, ja que ana d' ara has accedit á mós prechs, sigas també avuy dócil á la meva veu, y eternament te'n estaré agrahida, aboca á las parpellas y en los ulls brillants de Júpiter un dols ensopiment, quan estaré entre 'ls seus brassos. Te faré richs donatius; un superbo trono d'or, incorruptible, quet fabricará artísticament lo meu fill Vulcá; y hi afagiré un preciós tamburet, en