______
Mentres que'ls Grechs lluytan devant dels vaixells, Patroclo se'n entorna al costat d' Aquiles, plorant llágrimas abundantas, com l'espès regalim d' aiga, que del cim d' una roca espadada surt d' una font profonda. Al véurel, l' impetuós Aquiles, conmogut exclama:
«¡Oh Patroclo! ¿cóm es que ploras com una nena que corra al costat de sa mare, vol que ella la porte, se li agafa al vestit, la deté encara que ella vage depressa y la veu plena de llágrimas perqué se la pose al brás? Ploras com ella ab llágrimas ardentas. ¿Quina sinestra nova vens á anunciar als Mirmidons ó á mi tot sol? ¿Es que tu tot sol has rebut de la Phtía un funest misatje? Se diu que'l fill d' Actor, Menecios, está plé de vida; Peleo, fill d' Eaco, alenta també entre 'ls seus. Certament, la mort d' aquestos dos héroes nos ompliria de tristesa. ¿Es que te afligeixes pe'ls Argius que moren devant de la flota per causa de la seva injusticia? Treu lo vel del teu pensament, á fi de que coneguem la causa un y altre de nosaltres dos.»
Patroclo arrenca un profon sospir y respon:
«¡Oh fill de Peleo, Aquiles, lo més valent dels héroes, no t' indignes; massa dolor ha previngut als Aqueus! Los mes valents de la armada, morts ó ferits, se troban estesos en las sevas naus. Lo fort Diomedes está ferit d'un dart; l' ilustre Ulisses, y l' Atrida, han rebut llansadas; y una fletxa ha penetrat en la cuixa d' Euripiio. Al costat d' aquestos reys, hábils metjes s' apressuran á curárloshi las feridas y tu permaneixes inflexible ¡Que jamay s' apodere de mi una cólera semblant á la que tu conservas, héroe ferotxe! ¿Qui, donchs, de aqui á endevant se veurá defensat pe'l teu valor, si avuy no vols salvá als Aqueus d' una vergonyosa pérdua? ¡Crudel! no semblas pas fill del generós Peleo y de la deesa Tétis! ¡Ets sortit de las onas de la mar, ó del fons del rocam, puig tens un cor tan inexorable! Si, en secret,
