Pàgina:Iliada (1879).djvu/210

vols evitar las amenassas d' algun auguri; si la teva mare t' ha parlat, en nom de Júpiter, envíam al socors de l' armada, ab los teus Mirmidons, y pot ser que la salve. Déixam posar la teva armadura: tal vegada 'ls Troyans prenentme per tu, abandonarán lo camp de batalla; los belicosos fils dels Argius, ara fatigats, recobrarán esperit un moment. No es comú el repós en la guerra; y será, donchs fácil á nostras tropas, arribanthi de fresch, donar la primera embestida, y fer recular fins á la ciutat, lluny de la flota y del campament, als guerrers abatuts per la fatiga.»
 Tal es la seva pregaria; ¡insensat! Es la trista mort, es lo destí que 'l crida. Aquiles, fent un prolongat sospir li respon:
 «¡Ilustre Patroclo,ah ¿qué es lo que has dit? No, no cregues que pretenga evitar las amenassas de cap auguri, Tétis res m' ha dit en nom de Júpiter. Mes un agut dolor s' ha apoderat del meu cor y de la meva ánima, desde que aquest home, que té 'l soberá poder, ha resolt rebaixarme á mí, igual á ell, y me ha robat la recompensa que un jorn se'm doná.¡Vetaqui d' ahont naix la meva aflicció, perqué aixó ha sigut causa en mi de crudels sufriments! La jove cautiva que 'ls fills dels Grechs m' esculliren per recompensa, y que ab la meva llansa habia jo conquistat en sa patria, presa per assalt, lo poderós Agamemnon, lo fill d' Atreo l' ha feta arrancar dels meus brassos, sense mes miraments que'ls que tinguera per un vil desertor. Peró no pensem en lo passat: no vull pas conservar un odi etern; jo 'm tenia promés, es veritat, no renunciar á la meva cólera fins y á tant que la batalla y 'l bélich clamor amenassarian los meus vaixells. No obstant, Patroclo, pósat la meva armadura, ves al devant dels Mirmidons; veig una bandada estensa de Troyans amontonantse al voltant de la flota. Ténen tancats als Argius prop de las ribas de la mar y apenas los hi deixan mica d' espav. Ilió en pés se precipita contra 'ls nostres y creu alcansar la victoria: ¡No veuhen brillar lo meu casco al devant de tots! ¡Ah, com fugirian, com omplirian los barranchs de cadávres dels seus, si'l poderós Agamemnon hagués estát just ab mi! ¡Y ara sitian ells la armada nostra! La llansa furiosa de Diomedes no's troba allí pera venjar los mals dels Argius; no sento la veu del Atrida sortir del seu cap odiós, sino la del homicida Héctor, encoratjant als troyans, ressona en mas orellas. Es la cridoria de son trionf lo que ompla 'l camp de batalla. No importa ¡oh Patroclo! lliura á la flota de la destrucció, ataca als enemichs ab bravesa; que acaben de volguer portar foch als vaixells; que no'ns priven de retornar á nostra estimada patria. Mes, obeheixme, Patroclo; que 'ls meus consells te deixin persuadit, guárdals en ton esperit, y 'ls Grechs me colmarán d' honors; ells me retornarán l' estimada cautiva; m' enviarán espléndits donatius. Llensa als enemichs lluny de la flota, y torna á venir desseguida; al mateix moment que l' august