Pàgina:Iliada (1879).djvu/219

coratje. Tot seguit crida, de tots costats, als capdills dels Licis. Tingueu al entorn de Sarpedon un combat terrible: tira tú mateix per mí'l bronzo esplendent. ¿Quina infamia, quina vergonya cauría demunt del teu cap, per tots los dias de ta vida, si 'ls Grechs me traguessen l' armadura, després de mort en aquest punt, prop de la seva flota! Sigas donchs valerós, y encoratja á tots los nostres guerrers.»
Al acabar de dir aquestas paraulas, lo negre mantell de la mort li obscureix la vista y 'l rostre. Patroclo li posa 'l peu demunt del pit y li arrenca de la ferida lo dart, que fa seguir las entranyas y l' ánima de Sarpedon. Los Mirmidons deturan als corcers fogosos, que volen fugir y abandonar al carro d' ahont ne son fora 'ls guerrers.
A la veu de Sarpedon, un viu dolor s' apodera de Glaucos; no 'l pot defendre, y 'l seu cor se llastima. Ab una má, sosté 'l seu bras ferit, sofrint encara crudelment del dart que Teucro, mentres ajudava als seus companys, li ha tirat en l' assalt de la muralla. Allavors dirigeix aquesta pregaria al deu dels fletxers:
«¡Oh rey! ja 't trobes en la opulenta encontrada dels Licis, ja en las altas murallas d' Ilió, escolta la meva pregaria. Tú pots, sigas ahont vulgas, sentir lo clam d' angustia del home afligit com ho estich jo. Guayta aquesta greu ferida; aguts dolors m' están aclaparant; la sanch no se 'm estronca, y 'l bras fins á l' espatlla se 'm posa pesat. No puch manejar la llansa, ni combatre en primera fila. Un valent héroe, Sarpedon, fill de Júpiter, acaba de morir abandonat pe 'l senyor dels deus. ¡Oh rey! cúram la ferida, calma 'ls meus sofriments, retórnam las forsas, permet que puga excitar l' ardor dels Licis y combatre pera salvar lo cos del meu company que ha mort.»
Aquesta es la seva pregaria: al moment Apolo l' acull, li treu los dolors, li estronca la sanch negre que li raja de la fonda ferida y fá entrar en son cor un diví ardor. Glaucos ho reconeix, y s' alegra de que 'l deu l' haje escoltat benignament. Primerament, recorre las filas y encoratja als capdills dels Licis á defendre 'l cos de Sarpedon; y tot seguit se 'n va á grans passos entremitj dels Troyans. Troba á Polidámas, fill de Pantos; al ilustre Agenor; á Eneas; á Héctor, cubert de bronzo, y 'ls hi dirigeix depressa aquestas paraulas:
«Héctor: poch te cuidas dels aliats que, per mor de tú, perden la vida lluny dels seus amichs y dels camps de la seva patria; no 'ls hi vols donar socors. ¡Sarpedon ha mort! lo capdill dels Licis, l' héroe que protegia á la patria nostra perla seva valentía y la seva justicia, acaba de morir. Marte l' ha ferit ab una llansa de bronzo, valentse de Patroclo. Correu, donchs, amichs; que la cólera s' apodere de vostras ánimas. Guardeu que 'ls Mirmidons no se 'n emporten la se-