lligat los peus del héroe cadávre, y l' arrastra pel mitj de la violenta lluyta, perquè desitja complaure á Héctor y als Troyans. La fatal desgracia no tarda en cáureli demunt, y á pesar de las sevas súplicas, sos companys no 'l poden lliurar. L' intrépid fill de Telamón salta per entre 'ls combatents y li pega una llansada en lo casco de bronzo; l' arma, manejada per un brás robust travessa l' armadura de crinera flotanta, y per demunt de la pica de freixa 'l cervell sagnant surt per la ferida. Las forsas abandónan al guerrer; las sevas mans deixan anar á terra los peus del il-lustre Patroclo, y cau estés demunt del cadávre, allunyat de la fértil Larissa. No tornará á son pare ni á sa estimada mare, lo preu dels cuidados que en sa infantesa tingueren per ell; y la seva vida fou curta, trencada per la llansa del magnánim Ayax. Héctor allavors tira al vencedor la seva llansa esplendenta; més aquest la veu venir, s' inclina y ab prou feynas s' aparta de l' acerada punta y toca la garganta del valent Esquedios, fill d' Ifito, lo més brau dels Focenses. Habitava en l' illustre Panopo, de grandiosos palaus, y regnava demunt de pobles nombrosos. La punta de bronzo li entra per la clavícula y li surt per sota l' espatlla; cau ab estiépit y al seu demunt ressona l' armadura. Ayax al instant mateix, fereix en lo ventre al fill belicós de Fénope, Forcis, que está defensant lo cadávre d' Hipotoos; lo bronzo li trenca la corassa, li obra las carns y se li enfonsa en las entranyas. L' héroe cau en l'arena, esgarrapant la terra ab las mans. La primera fila dels Troyans recula, y ab ella l' il-lustre Héctor. Los Argius alsan gran cridoria, y arrastran, ab los seus morts, á Forcis y á Hipotoos, als quals treuhen l' armadura.
Allavors los Troyans, devant dels Grechs belicósos, haurian fugit fins á Ilió, vensuts per la seva blanura; y 'ls Argius, malgrat la voluntat de Júpiter, haurian arrebatat la victoria, per la seva valentía y 'l seu vigor, si 'l mateix Apolo no hagués excitat á Eneas, baix la figura del heralt Perifas, fill d' Epito. Servint al anciá Anquises, Perifás ha arribat també á la vellesa sapiguent donar, bons consells. Febo pren la seva semblansa y esclama:
«Eneas ¿de quina manera, fins contrariant á una divinitat enemiga, salvarían á Ilió? Imitant á altres guerrers que en altre temps he vist, confiant en sa forsa, en lo nombre d' ells, en son esperit, per més que manessen una host temerosa. ¡A vosaltres, avans que als Grechs, Júpiter ha promés la victoria, y fugiu y no goseu combatre!»
Diu aixó: Eneas lo mira ab atenció, y en ell reconeix al deu que tira lluny los darts. Tot seguit se dirigeix á Héctor, cridant ab veu terrible:
«¡Héctor, y vosaltres tots, capdills dels Troyans y dels aliats, quina vergonya! Fugiu fins á Ilió, devant deis belicosos Aqueus, quan un
Pàgina:Iliada (1879).djvu/233
Aquesta pàgina ha estat revisada.
