Pàgina:Iliada (1879).djvu/234

dels inmortals ara mateix me revela que Júpiter, arbitre en la decisió dels combats, es nostre protector. Precipitémnos, donchs, demunt dels Grechs; no permetam que se 'n endugan tranquilament lo cadávre de Patroclo cap als seus vaixells.»
Ditas aquestas paraulas, se llensa fora de las filas; los Troyans se refán y presentan cara als seus enemichs. Eneas allavors, tomba d' una llansada á Liocrito, fill d' Arisbas, company de Licomedes; aquest, conmogut, corre prop d' ell, tira la seva llansa esplendenta, fereix del fetje, sota 'l diafragma, á Apisaon, fill d' Hípasis, y tot seguit li fa doblegar los genolls. Habia vingut de la fértil Peonia, y en las batallas se distingía al costat d' Asteropeo. Aquest, conmogut per la mort del seu company, se tira resoludament á combatre contra 'ls Grechs. Més no pot lograrho; los que's troban al voltant de Patroclo, forman una muralla ab los seus escuts, y estenen las llansas al seu devant. Ayax recorre las líneas, y no para d' animar lo seu coratje.
«No reculeu mica, esclama l' héroe, no us separeu del cadávre de Patroclo; guardéuvos de Iluytar fora de las filas; defengam lo cadávre y combatam d' aprop.»
Aquestas son las órdres del gran Ayax.
Entretant la terra s' enrogeix de sanch, plena de morts que cauhen d' una y altra part. Los Troyans, los generosos aliats sucumbeixen, 'ls Grechs no 's defenen pas sense costárloshi perduas; pero d' aquestos no 'n moren tants, perque no 's descuidan d' aussiliarse mutuament, y mantenintse compactes, evitan las baixas.
Mentres combatían ab ardor com lo foch, semblava que 'l sol y la lluna habian desaparescut, una boira espessa rodejava l' estret espay deterra ahont los héroes sostenían la batalla, al voltant del fill de Menecios. Los demés combatents, Troyans y Grechs, seguían lluytant sense destorb, sota d' un cel seré; per demunt dels seus caps lo so brillava ab viu resplandor, y ni un núvol se veya per demunt de la plana ni de las montanyas. S' atacavan, donchs, ab intermitencias, evitant uns y altres los trets mortals, y á llarga distancia. En lo centre solzament, menudejavan los dolors, l' obscuritat y la matansa, y 'ls mes braus eran trossejats pe 'l bronzo. Dos guerrers ilustres, Trasimedes y Antíloco, ignoravan encara la mort del valent Patroclo. Creyan que estava ple de vida, esbravant lo seu furor contra 'ls Troyans, mentres que aquestos se reduian á prevenir la fúgida y lal mort dels seus companys, y combatían de lluny, fidels á las órdres que tenían rebudas de Néstor al sortir del campament. Mes al voltant del valent company del fogós Eácido, l'espantosa lluyta dura fins al caure 'l día; los guerrers están abatuts per la fatiga; una suhor abundosa, renovantse contínuament, banya ls seus membres y 'l seu rostre. Aixis com los obrers pellayres, á qui 'l seu amo mana