Pàgina:Iliada (1879).djvu/24

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


la jove cautiva hem combatut cara á cara ab paraulas, y jo 'l primer m' he deixat portar de la cólera. ¡Si nostras voluntats tornessen á unirse, la ruina dels Troyans no 's faria esperar un sol moment! Amichs, aneu á péndrer lo menjar del matí, per després anárnosen ensemps al combat. Afileu vostras llansas, prepareu los escuts, doneu als ágils corcers pinso abundant, repasseu ab compte vostres carros; que tots vostres pensaments sols per la guerra sigan. Penseu com consagrarém lo dia enter al horrible Marte; perque una volta comense 'l combat no 's donará gens de treva, ni poca ni molta, fins que la nit nos caigue demunt y separe als guerrers á pesar de son furor. La mort banyará en nostre seno la corretja que aguanta l' escut que os defen, vostras mans estarán cansadas de portar la llansa; los costats de vostres caballs regalarán espuma quan arrastrarán vostres carros estrepitosos. ¡Mes aquell que 'm semble que desitje allunyarse del combat, que no vulga sortir de las naus, tinga per cert que no s' escapará de esser presa segura dels gossos y dels voltors.»
 Diu aixó y 'ls Grechs li responen ab aclamacions, ab lo rumor de las onadas que 'l Notos rebat sobre una roca escarpada, colpejada seguidament per tots costats pels vents y l' aigua. Los Grechs s' aixecan, corren y 's dispersan entre las naus; encenan foch en sas tendas y prenen lo menjar del matí; cada qual fá sas ofrenas á un dels seus deus patris, demanantli que 'ls hi allunye la mort y 'ls perills del combat. Al mateix temps lo rey dels guerrers, Agamemnon, sacrifica al tot poderos Júpiter un badell de cinch anys, corpulent de gras, é invita al festí als mes ilustres capdills de l' armada: á Néstor lo primer, després al rey Idomeneo, als dos Ayax y al fill de Tideo; Ulisses igual en prudencia al soberá dels deus, es lo sisé; lo valent Menelao se presenta ell mateix tot desseguida, perque sab quins son los cuidados que portan ocupat á son noble germá. Los héroes voltant á la víctima, aixecan l' ordi sagrat, y en mitj d' ells, lo poderós Agamemnon fá aquesta pregaria:
 «¡Júpiter gloriosissim, grandíssim, que formas y desfás las negras nuvoladas, habitant de las moradas etéreas, fés que 'l sol no 's pongue per obrir pas á las tenebras, ans de que haguem tombat l' expléndit palau de Priam, donat sas portas á las devoradoras flamas, esmicolat la corassa d' Héctor demunt de son pit, y al seu entorn fet mossegar la pols als seus nombrosos companys!»
 Aixís diu: pero lo fill de Saturno no promet pas lo cumpliment d' aquestos vots; acepta 'l sacrifici, mes la fatiga dels Aqueus aumenta. Quan los héroes han pregat y espargit l' ordi sagrat, aixecan lo cap de la víctima, la degollan, li treuhen la pell, li separan las cuixas, las cubreixen de greix per tots costats, li posan demunt d' ellas las entranyas sagnantas, y las creman demunt de brancas sense fullas, sostenint demunt de la flama las entranyas agafadas ab l' ast. Quan las cuixas están consu-